AMFITRIÓ

Besos, dius. Sigues el meu amfitrió... saps perquè? Ja he après a descartar els signes de la malvestat, a llegir entre les teues rialles de jota, a fer-me un lloc al teu llit de mots. em ve de gust escriure't minúscules entre la gola i el pit, que la teua veu em trobi la síl·laba tònica i em faci riure com quan dic que el fred em tenalla sense tallar-me. Besa'm des de les neutres fins al gels on no poden doblegar-me, i a la secció femenina de l'altre cantó de les turgències còncaves. Posa setge a les sines, que ningú es rendeixi si no és perquè el mugró et mira insolent sense retre't cap homenatge que no sigui el nom...el nom...el meu nom... i si em versifiques mentre mengem, només haikus sisplau, i amb els dits, que les menges exquisides sempre vénen en plats de porcellana blanca.