Ves al contingut principal

Matí sense incidències



Apart d'haver aixecat la pell de plàstic del meu vehicle mentre anava cap a casa, res a destacar. Clar, que encara he d'anar a treballar. El Feisbuc i jo dormim al mateix matalàs, els blocs respiren vius, els acampats indignats conserven la dignitat mentre protesten, i jo contemplo amb serenitat budista el món i els meus...

LA VIDA CONTADA A UN NEN DEL VEÏNAT , del Vicenç Andrés Estellés




I llavors, Déu li va donar

la Vida a l'home,

i era tan bella i delicada

que l'home no sabia

què fer amb ella

i sols era feliç dormint.

Al dematí, però,

tornava la congoixa

i li venia aquell

desig enorme de plorar,

i duia als seus braços la Vida

com qui duu un nen de bolquers,

com qui duu un setrill de nitroglicerina...

De vegades la duia com si fos un real

i volia amostrar-la,

però tots en tenien i no li feien cas,

i callava, tristíssim...

¿Ja t'has menjat el berenar?

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX