Ves al contingut principal

Amb F d'eina



Recupero la sensatesa, que en temps calorosos no augura res de bo. Ens llevem tard, canto mentre esmorzem, ens abracem, tornem a cantar, em llevo cinquanta cops de la cadira per fer altres coses, emprenyo el meu cervell per tal de que em doni ànims i paraules, i em trobo esbufegant per l'efecte de l'edat i la calor. Les meves neurones es fonen, s'escolen escot avall, es barregen amb altres fluïds i acaben soterrades per les espardenyes. Penso en piscines i en crols ben sincronitzats, i en fer el mort mentre les orenetes vénen a beure de l'aigua clorada, i en mi mateixa, coberta de clor i de líquid, emmagatzemada com abans en líquid amniòtic, ah!, quin deler més antic. I en sortir de l'aigua amb prestesa i elegància, mentre els ulls masculins es claven en el meu escot i en la part on la meva esquena perd el magre i esdevé rotunda i rodona. Desitjo tenir un secretari de bon veure, que em doni la superficialitat que requereix l'estiu, i la insensatesa d'escriure indolent i catàrticament. Sóc una dona de poble, amb pantaló curt, que sua adés i ara en el compliment de les seves obligacions ( ? ) de casa, i recupero la rentadora com si fos un exili al càstig per "voler i doler", article 2, apartat 342, bis. Mentre, penso en la companya de fatigues que vol refer-se com a persona en aquest món de mascles, que diu que no dóna el perfil. I jo penso "dónes el perfil i el pernil i tota la cansalada", mentre refem els somriures d'haver treballat plegades la neurona i el canell, i ens mirem als ulls mentre ens somriem. Amb f d'eina, que em separa del món agredolç del guix i el paper, i em lliga als somriures i a l'autodefensa del plançonet, que no acaba d'entendre'ns, i a la preadolescència, que diu que no l'entenem, pero ho fem. I aquí estic, amb f d'eina, esmolada i sensata, una tarda d'estiu.
PD.De gran vull ser anciana, per distanciar-me del present amb l'excusa que abans vivia millor i amb més ganes.

Comentaris

  1. Molts pensaments veig que et porta l'estiu.

    La F de feina està bé sempre i quan no et tregui massa temps per a donar forma i sensibilitat a tots aquests pensaments!

    ResponElimina
  2. Sincerament, entenc molt poc del que dius. Deu ser que les meves neurones deuen estar igual de foses amb la calor que fa.

    ResponElimina
  3. I ens asseurem al banc a rondinar :D

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX