Ves al contingut principal

Mantra

No em queixaré més, No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més   No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més No em queixaré més

perquè uso la meva família com a arma, en lloc de fer-ho com a trampolí cap a la felicitat. Els que m'ho han fet veure es mereixen el meu aplaudiment ( la veritat cou, però és necessària ). Apa, ja ho he dit.

Comentaris

  1. Posi'm 50 grams d'aquesta veritat: em sembla que jo en necessito, també :-)

    ResponElimina
  2. Queixar-nos és una cosa que portem molt endins, però suposo que hi ha coses amb les que no es juga. Si formen part de nosaltres d'aquesta manera, s'ha d'assumir en lloc de fer-ne motiu de queixa.

    ResponElimina
  3. Llegint la primera frase del segon paràgraf tan sols puc dir una cosa: ets valenta Cantireta! Primer per escoltar els que t'ho hagin dit i segon per tenir la valentia d'escriure-ho.

    ResponElimina
  4. Qui ho ha dit tenia mala f....a, perquè se'n fotia del petit de casa, però jo escric del que em sembla, i ell hauria de pensar abans de criticar allò que no es coneix. Però gràcies per donar-me ànims, una abraçada a tots.

    ResponElimina
  5. Queixar-se també és necessari, sempre amb raó, eh? Però recorda, el que no plora no mama.

    ResponElimina
  6. aquesta és una teràpia molt encertada... Oooooommmmmmm!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX