S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 13 de juliol de 2011

Què volen les dones?

Sí, què volem les dones? Doncs de vegades un vestit que ens faci visibles, que ens posi els ulls dels altres a l'escot i al cul, que ens digui que estem vives i ens agradi que ens ho diguin. Per això, jo, que parlo del que em dóna la gana sense ofendre a ningú, he traduït aquest poema d'aquesta dona genial, la Kim Addonizio. Dedico aquest apunt a la Cristina, que m'ha fet veure la vida d'una altra manera.

QUÈ VOLEN LES DONES?

Vull un vestit vermell.
El vull lleuger i barat,
el vull ben tibent, el vull portar
fins que algú me l'arrenqui.
El vull sense mànigues ni espatlla,
aquest vestit, perquè ningú hagi d'endevinar
què duc a sota. Vull caminar pel
carrer, pel davant de Thrifty's i la ferreteria
amb aquelles claus lluents a la finestra,
pel cafè del senyor i la senyora Wong i els seus dònuts
del dia abans, pel davant dels germans Guerra
que llencen els porcs del camió al carretó
i se'ls carreguen a coll pels morros llefiscosos.
Vull caminar com si fos l'única
dona del món, i pugués triar.
Vull aquest vestit vermell ara mateix.
Vull confirmar-te
les teves pors més absurdes sobre mi,
que vegis què poc m'importes tu
o res més excepte
el que jo vull. Quan el trobi, arrencaré aquest objecte
del seu penjador com si triés un cos
per parir-me a aquest món, gràcies
als espasmes i als orgasmes, també,
i el portaré igual que porto la pell i els ossos,
i faré que m'enterrin
amb aquest cony de vestit.

Montserrat Aloy i Roca
13 de juliol de 2011

9 comentaris:

  1. A tots ens agrada sentir-nos desitjats algun cop. Com a home he de dir que nosaltres no estem lliures tampoc d'aquest sentiment, però els cops que et sents així són ben pocs. La majoria, et voldries amagar dins una closca. M'hauré de comprar un vestit vermell.

    ResponElimina
  2. Si el trobes en cap botiga, fes-m'ho saber...però no cal que siga per a tots els dies, no? a mi de vegades m'agrada ser invisible :)

    ResponElimina
  3. Que visquin els vestits vermells i morin els dies grisos!

    ResponElimina
  4. Maco, el vestit que li ha fet a aquest poema, traduint-lo...

    ResponElimina
  5. M'has dut al cap això:

    http://www.youtube.com/watch?v=1VH6LG2WDD4

    ... i una amiga meva que, mentre l'escoltava a tot drap, va cridar "m'encanta ser dona!!!".

    ResponElimina
  6. ...doncs la meva mare en un moment de debilitat li vaig sentir dir: en una altre vida vull ser home!

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!