Ves al contingut principal

OBRES POÈTIQUES

Del meu llibre ( només en tinc un ), un poema dedicat a les obres de la meva casa, que té 3 pisos d'alçada i una antiguitat de 6 segles. Vaig dedicar el poema al meu marit, que és paleta i és qui ha fet moltes de les coses aquí dins.

ARQUITECTURA

Pel desig de construir no és,
ni per l'afany d'eternitat,
que el desig inventa cases
i l'esperit compra els mobles.
Davant del buit tot és possible,
inclòs allò que no fou mai:
enderrocar el defecte, parlar més bonic
i llogar les golfes de la personalitat.
Imagina que ets brocanter,
vendries defectes de segona mà?

Montserrat Aloy i Roca

Els dibuixos del llibre són de la Glòria Coma, historiadora i il·lustradora targarina. El llibre encara és a la venda. Podeu deixar els vostres comentaris, sempre són benvinguts i il·luminadors. Gràcies.

Comentaris

  1. Tens un llibre? oh! M'agraden especialment, i molt, els quatre primers versos. Fem cases no per construir ni per edificar, ho fem per construir llars, nius d'amor on la família hi pugui viure en pau i sentir-se al seu món. Ho trobo bonic esciure un poema a casa teva i més si té tanta història, segur que es deuen respirar molts sentiments a l'aire.

    No m'agrada quan veig cases fredes, on no es pot respirar escalfor ni vida. Casa nostra és tan important!!! És el món que hem construït nosaltres, amb les nostres mans, és l'espai que hem creat per nosaltres al món, el nostre lloc.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
  2. És el poema preferit del meu marit, a més dels eròtics. Gràcies, m'omple l'esperit saber que t'agrada!

    ResponElimina
  3. Encarregaré el llibre sense pensar-m'ho dos vegades. Perquè m'agrada construir un espai poètic i la teva poesia n'és una. I pel que t'he llegit, arriba.
    Fem un pacte, si vols. Sense condicions. Quan aterri per la teva contrada, d'aquí un mes, o d'aquí un any...te'l porto i me'l signes?

    ResponElimina
  4. cantireta...

    m'ha fet gràcia saber que el teu marit és paleta, i m'ha agradat llegir "pel desig de construir no és". jo treballo en un magatzem de materials per a la construcció, i pel desig de vendre materials tampoc és. "parlar més bonic"...? "i escoltar bonic", també. una vegada, una dona que va venir a comprar me va preguntar si teníem "revolcons", en lloc de dir "revoltons" que diem aquí natros en este català de frontera que parlem alguns. jo vaig exclamar-li "ja m'agradaria!", i em vaig posar a riure, per a explicar-li de seguida com li diem i com són les peces que imaginava que volia. una anècdota de la faena que m'ha vingut al cap ara i que em fa goig escriure-vos-la per a tu i el teu marit.

    m'han agradat les poques línies que t'he llegit. continuaré llegint-te.

    bona nit i encantada d'haver-te mig-conegut.

    ResponElimina
  5. Entro al teu bloc conduïda pel bloc del fanal blau, felicitats pel teu poemari, ja he pres nota del títol.

    Que et continui la inspiració!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX