Ves al contingut principal

Ruan Ji

Més sovint del que m'espero, em donen llibres. Els llibres que omplen la meva vida, i els meus prestatges, són compres fetes amb l'intel·lecte i el cor, que en moments donats il·luminen o exemplifiquen la meva vida docent. D'altres llibres, són donacions des del cor. Aquest n'és una, magnífica, un regal per als sentits, que dóna sentit a la vida. Jo he fet la traducció al català del cant 52, que trobareu en "Songs of my Heart, the Chinese lyric poetry of Ruan Ji", translated by Graham Harthill and Wu Fusheng, Wellsweep Press, 1988.

52

La gent diu que vol viure més del que es pot.
Un cop fet, però, què més
                                        desitjaran ?
La grua groga crida el seu genet immortal.
Hom no pot esperar tenir una vida eterna.


Tot sol, m'assec entre les pedres de les muntanyes.
Tinc el cor adolorit, enyoro el company.
Penso en els Immortals, quin anhel els turmenta?
Amor i harmonia íntima entre tots dos.

La bellesa se'n va igual que s'esvaneix aquest matí,
el plaer que duen la fama i els diners dura
                             un moment fugaç.


No et capfiquis en el demà.
Aquest vespre mateix rebrem la més gran decepció.

Traducció de Montserrat Aloy i Roca
Verdú, 31 d'agost de 2011

Comentaris

  1. cantireta,
    m'estreno al teu bloc que soc una super fan, fan. D'on treus tanta profunditat. Es com si agafessis l'ànima i au, amb suquets de tinta, la posesis a la ma que escriu, i li diguessis vinga noia a expressar-se. M'agrada el teu canvi, has aconseguit un pas de la situació familiar cap a l'universal.

    ResponElimina
  2. Les teves traduccions de poemes m'encanten. Normalment no conec els originals però trobo que les teves versions són brutals (encara em decebrien els originals...)

    ResponElimina
  3. El meu parer seria insignificant, en aquest cas.

    ResponElimina
  4. Traduir amb tant de sentit del ritme no és tan fàcil. Felicitacions

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX