S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 30 de desembre de 2011

HUMI(LI)TAT


Sóc tan humil que una gota d'aigua em vessa, em trastorna, em fa caminar damunt de les aigües empès per una força sobrenatural. Sóc tan humil que sóc capaç de generar vida als teus orígens, fer-te badar boca i crear bellesa des del so més atàvic, el que dóna forma al nostre pensament. Amb aquesta humilitat em dirigeixo a tu, que m'inspires, que em treus l'aire, que adobes la meva saó amb la teva presència.


Per a la Feli, que em suggeria que escrivís sobre la humilitat.

dimecres, 28 de desembre de 2011

COC, COC...PIOC!

-Tieta!
- Nebot!
- Mama!
- Fill!
-Vanessa!
- Yonathan!
- Jefe!
- Ehem!
Els vaig saludar a tots, i vaig intentat estrafer un somriure, que es va quedar congelat al bec. Collons, quin fred que hi feia allà, a "la terra promesa"!

Participació pocasolta al 228è joc literari del Jesús Tibau

dimarts, 27 de desembre de 2011

CAP AL METGE!! (1)

CAPtiu: persona que pensa molt abans d'anar al centre mèdic, sovint pres per malalties imaginàries.

CAPcot: torticoli de submissió a la sanitat pública.

CAPvespre: moment crític en tot centre mèdic, en què les persones s'inventen malalties per culpa de la solitud i de la foscor.

CAPcinejar: fer migdiades breus mentre som atesos a la consulta.

CAPitular: abandonar la sala d'espera.

CAPsigrany:  dit de qualsevol treballador amb males puces d'un consultori.

GLAÇ

D'escates fines
m'he fet la pell,
com peix en gèlid glaç.
Fixa't com em treno,
allò que tu creus
inamovible
es refà durant les nits
insomnes del teu llit.
Etern, sóc la terra
abans que tu em fessis vers.

Montserrat Aloy i Roca







PD. D'una foto que l'Alba té al seu bloc, http://albapifa.blogspot.com/2011/12/ara-si.html?showComment=1324943303619#c6540244764172947563

diumenge, 25 de desembre de 2011

NADALA SOLIDÀRIA



Balleu amb els nens: cada visita contribueix a finançar el programa Hospital Amic (Pallapupas, músics, professors,...) del centre, per fer que l'estada dels nens a l'hospital sigui un bon record en el futur.  No hi hem de passar tantes vegades com alguns nens, però us asseguro que són tots bellíssimes persones, les que acullen nens i papes.

dissabte, 24 de desembre de 2011

NADAL CABAL

D'aixecar-me
i plegar-me
a l'atzar,
les cames plenes.
I de llum
que és so
i so que cau
com fonemes
solts, sense dents,
en fem blens.
Nadal,
serem taula
i, taujans,
jugarem al tió
de la il·lusió,
cabals.

Montserrat Aloy i Roca
24 de desembre de 2011

AUMÓN

Llevar-se a mitjanit per escriure lletres humides en llençols propis, amb noms propis forasters. Orient i Occident dins de la flassada i de la frase, verbalitzar el context, descentralitzar-lo, nomós. Sóc un vis que cargola ous, sóc un poema per escriure, ulls mig clucs, el ki m'envolta i jo sóc el ki. Aumón i a tot arreu, escampo, sóc, literalment vaig a l'aigua i en sóc el recipient.

Per a la Paola, la Tere, la Tere, la Conxita, la Rosa, la Dolors, que diuen de mi coses extraordinàries, tot i els temps que passem. Rebeu tota la meva consideració. Us estimo.

diumenge, 18 de desembre de 2011

FESTA

Diu el Marc que escrigui sobre "festa":

"Pop!", va fer l'última bombolla, mentre es trencaven els llums de la festa. En silenci, ella se n'alegrà.

dissabte, 17 de desembre de 2011

EL BRUC... I MÉS ENLLÀ

Hola, amics de la Cantireta i altres persones de bona voluntat,

Me disposo a parlar de migmateixa, ja que l'altre mig està fent poemes eròtics a la part fosca del meu cervell. Per on anava? Ah, sí, doncs que deia que diuen que l'anticicló, una cosa molt seriosa sobre la que es parla a la Teletres, després de despotricar contra Espanya, l'Estranger, lo Fusbol i la Cultura, s'instalarà a les terres baixes, amb la natural conseqüència de malallet, lletagra, petisuí a prendre per la basura i formatges rancis fent de colònia arreu. O sigui, que si em veieu fent estada a fora el tunel del Bruc, damunt del capó, amb sostenidors push-up negres i ulleres també negres, sisplau, saludeu-me lo just i necessari, que m'estic proveïnt de vitamina D ( no de delicte, clar ).  Si, pel contrari, me veieu les ulleres sota els ulls, fosques tirant a negres, i m'amistanço amb blues, gospel, pel·lícules de gàngsters i sinyors amb corbata estreta i fundes de viola sota el braç, no us estranyo, que la bòria fa aquestes coses a les persones com jo. I per si no en teniu prou, i voleu l'opinió d'una sinyora amb opinió en un diari ( perquè jo escric en un bloc, que és com fer-ho a la Vileda de la cunya amb retolador que s'esborr(on)a ), mireu-se aquest enllaç, és d'una claror intensa com els espectres que veiem a la bòria aixines que surtim de casa. Si viniu aquí baix, porteu-se una lot, o malnomenada llanterna, per veure-mos pel carrer, i crideu:"Alto, quién vive?". No us espanteu si contestem, és que encara hi vivim.

divendres, 16 de desembre de 2011

DESIG, ZEL, VERS

Diu l'Oriol que "faci un poema entre dos enamorats":

"No ho sabeu, però jo us estimo.
A totes. A les fosques,a l'aigua,
entre llençols, al mig dels pisos
que es queden entre ascensors,

cames i llavis per tenir nits en zel.
Mireu-me. Sóc incansable, refaig
el poema de l'amor sense llengua
com el senhal del trovador antic.
I a tu, poeta que em dónes treva,
encara més, per ser dona."

Montserrat Aloy i Roca
divendres, 16 de desembre de 2011

NYONYA

Em diu l'Andreu que escrigui sobre "dormir m'agrada":


"Li has dit que era l'àngel
dels teus ulls? I que a les parpelles
hi posaries geranis sense corbs?
I que dos ( tots ) sou un número perfecte
per a l'amor dins les boques?
I diu la teva boca que li prens
els somnis en què tu no ets dins seu,
i a la barra lliure dels malsons
no vas i t'hi adorms, oi? No li dius quina nyonya
et ve del seu estat per abraçar-la?
No? Doncs caldria."

Montserrat Aloy i Roca
Divendres, 16 de desembre de 2011

dijous, 15 de desembre de 2011

MATRAQUES!

Diu l'Àlex que escrigui sobre la possibilitat de vida intel·ligent fora d'aquí:

" Creia en els extraterrestres fins que va descobrir que la xuleta tenia un error. S'havien equivocat amb les respostes del seu examen de Mates: deien que el seu planeta estava a 0,000001 milions d'anys llum de la Terra, cosa que indicava que vivien al mateix replà. Demà hi aniria a reclamar. O a berenar, què carai."

PORCA MISERIA

La boca va dir :" Benito!", i s'hi van acostar tots. Va dir: " Silvio!" i van córrer a l'estadi de futbol. Quan va dir: "Euro!", van cridar un muratore perquè li segellés la boca per sempre.

dimarts, 13 de desembre de 2011

MEGACRAC

Diu en Vlad que parli de bojos pel futbol:

" Tant li agradava el futbol que es va casar de penalti, va marcar un gol al banc amb el desfalc de 120000€,  va esquivar una entrada del dentista amb novocaïna d'Andorra, es va permetre sacar un córner amb la veïna de dalt durant un any sencer i va cobrar una prima per gol marcat a l'úter de la seva dona assegurant-lo per la mòdica quantitat de 250000€. La mama sempre l'aplaudia des del banquillo: "Nen, vigila amb aquell, que et vol prendre la pilota! Nen, al tanto amb l'àrbitre, crec que t'està fent l'ullet!"

dilluns, 12 de desembre de 2011

BARRERES

Em demana en Joan que parli de barreres:

" Quan et crido i no em pots contestar, perquè el meu llenguatge no és ben bé el teu; quan et miro i tu només em sents i no pots tocar el color de la meva bufanda; quan tu, que camines tan ràpid, passes pel meu davant sense aminorar el ritme i quasi em fas caure amb el bastó; quan tothom creu que sumar és fàcil, i jo no endevino perquè els números són diferents, com el resultat; quan em tanques la porta sense mirar enrere, guaita què difícil és fer-ho tot damunt d'una cadira de rodes; quan et reben a casa amb un somriure encara que sigui tard, i jo tinc por a tornar-hi perquè no hi ha el plat a taula ni la roba planxada ni sóc prou invisible; quan la meva pell no em dóna feina, ni el meu passaport, encara que parlo i escric el català millor que tu i que molts; quan els diners que tinc no són suficients per arribar a finals de mes, tot i la despesa en mantenir-nos vius i forçosament animats; quan voldria que estessis sempre aquí, amb mi, i t'he de buscar en els records i les fotografies perquè no saps qui sóc ni com em dic quan et parlo...parlem de barreres".

dimecres, 7 de desembre de 2011

Gana!


Sabata a l'aroma de vedella, amb fideus fets de corretges italianes al pensament de provolone. Brou bullit lentament amb imaginació i fred de peus. Assaoneu amb lentitud i esperança de temps millors.

YES,SO... amb traducció

YES,SO... (IESSO)

Us dono les gràcies
per l'aviram de luxe
venut als estrangers,
i pels somriures esquerps,
i per les plomes cremades
que arrencàveu
dels pollastres malalts.
També us dono les gràcies
per educar els meus fills
ignorant els meus origens
i els gens aborigens,
i per permetre que tothom
s'acarnissés amb tothom.
'Pequè molts de vosaltres,
amatents, omplíeu
instàncies per l'escorxador,
redefinit,
però no en vau ser escollits.
Per totes aquestes coses,
i més que no recordaré, gràcies.
Heu trepitjat el meu camí
cap al Cel, i no espero
pas
que torneu.
Bon vent.

Montserrat Aloy i Roca
7 de desembre del 2011

YES,SO...

I acknowledge you
for the fancy poultry
sold to foreign citizens,
and the sullen smiles
and the burnt feathers
you plucked from sick chickens.
I acknowledge you, as well,
for bringing up my children
without seeing my origins
or my visible sins,
and for letting everyone
be everyone else's butcher.
'Coz there were lots of
you
who eagerly applied
to be a member of the
slaughterhouse, redefined,
but never succeeded.
For all these things, and more
I won't remember, thank you.
You have trodden my path
towards Heaven, and I do not
expect
you to return.
Farewell.

Montserrat Aloy i Roca
January 2009

En uns dies, la traducció. Poema molt personal, el títol és un calambur, que té significat en ambdós idiomes.

dimarts, 6 de desembre de 2011

HOMES PINTATS

Sant Jordi estàtic,
digneu-vos mirar-me.


Sant Jordi impertèrrit,
digneu-vos inspirar-me.


Sant Jordi telepàtic,
escolteu-me els batecs del cap.


Sant Ramon Casas,
baixeu del tàndem i expieu-me.


Càmera, mans, tristor.


Montserrat Aloy i Roca
6 de desembre de 2011

D'una foto d'en moncat, que trobo meravellosa: http://mon-cat.blogspot.com/2011/11/melangia-al-mnac.html

dilluns, 5 de desembre de 2011

MACERACIÓ

Aprofita el mercat per comprar magranes, caquis, raïm, mandarines, moscatell. Vol fer-ne suc de la seva vida en les hores més fosques, les que van de la semipenombra a l'albada més tèrbola del proper hivern, i davant del foc, assaborir cada glop com un alquimista inventaria l'or que es pugui ensumar. Hi convida el marit, i escriuen poemes de nova factura, dels que s'esborren amb el tacte de les mans.

Per al meu Sant, que es delita en el menjar i en la contemplació de la Cantireta.

VAS PLE?

Omple'm el vas d'antimatèria, fins dalt. Si em fa veure els àngels, creuré que és un orgasme.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Deures (2)

Diu en Dani que escrigui sobre arbres.

" L'olivera que ara esporgues és el teu destí. Pensa que si escapces més del que toca la mataràs. Recull les olives, en un futur et serviran per untar les ferides de l'amor i de l'orgull. Els fruits dels arbres savis es diuen oliveres."

dissabte, 3 de desembre de 2011

SÀVIA sense DANONES

1. De jove, fas l'amor i et quedes adormit. De gran, et quedes adormit i al despertar preguntes: "Ah, però ALLÒ era fer l'amor?"

2. Quan era jove, si em trucaven els pares era perquè tornés a casa. Ara, si em truquen els pares és perquè els vagi a veure.

3. Abans, em veia la cama sense que res em molestés. Ara si em trobo la cama encara m'emprenyo més, perquè no m'agrada el que veig.

4. Entre l'adolescènica i la maduresa, les ulleres em feien interessant. Ara, entre la maduresa i el caure de l'arbre, són una nosa necessària.

5. Estar amb un home està bé. Tens calefactor i sexe de franc al llit.

6. Cuinar és el camí més curt entre tenir la cuina desendreçada i la cuina feta una m.

7. De jove la rentadora és un electrodomèstic inventat per extraterrestres. De gran voldries que els extraterrestres vinguessin a estendre't la roba.

8. Ara que ja he après a fer funcionar l'ordinador, no trobo el cony de botó que em connecta a la Internet.

9. Sovint em pregunto què hagués passat si hagués esperat 15 anys més a casar-me. Els pretendents que em surten igual no s'esperarien a què jo fos TAN madura...

10. Em faig gran, però no més guapa. Almenys em faig sàvia, o no?

DEURES AMB EL MÓN (1)

Enceto una temporada en què, a part del que escrigui per voluntat pròpia, faig ressò dels temes proposats per als meus alumnes en contra meu, per dir-ho humorísticament. N'han proposat uns quants, i els temes són d'allò mes variat. Per tant, in varietate concordia, i endavant les atxes ( encara que sigon mudes ).
Per a en Sergi, que diu:" EL AMOR TE HACE MUY FELIÇ".

Feliç és un adjectiu. L'adjectiu acompanya el nom. El nom de totes les coses, com verb. I el verb es va fer carn. La carn augmenta la capacitat del cervell humà. Humà és aquell que va sobre dues potes i pensa. Els que pensen mengen sopes. La sopa és un aliment de l'hivern. A l'hivern s'hi està bé, sota la flassada. Flassada és una paraula catalana. La catalana és un embotit. Estar embotit no és bo. Què bo és ser feliç, i què estrany i difícil és explicar-ho.

CUIXA, ARADA,TRACTOR



A PAGÈS

S'esvaneix, la boira,
prudent. Reposo en marges de blat,
en parades d'ordi invernal,
arrecerada dins del tronc bleït
i et peixo durant aquest recès fidel.
Escric, amb arada vella, el reng
ben dret en llavors i tiges verdes,
atuïda pel fred i el gebre negre.
El rèdit invisible del meu gra,
en porques i en sacs tu el mesures:
dalt del tractor sóc la mare Terra,
i em turmentes ensenyant-me
com la clofolla de l'ametlla escalfa
cossos sense vincles gaire rodons.
Greixa'm, el teu nom rovella,
constant, la meva cuixa cromàtica.

Montserrat Aloy i Roca
gener 2011

D'un poemari eròtic inèdit, "Ell", que algun dia guanyarà alguna cosa...suposo.

divendres, 2 de desembre de 2011

SOMRIURE DIFERENT

Sóc un somriure sense dents, avui, llavi onflat, barbeta rascada. Talment una víctima del destí, que en moviments descompassats, semblants als tangos amb mi mateix, em vincla i m'estira i em plega i em deixa, sense voluntat, sense mans, pendent de la gravetat insuportable. Tots em miren quan em plego, en tres parts, els braços clamen al cel, les cames s'enfonsen en la terra, i jo torno a ser l'esqueix indefens de la mare, del pare, dels assistents, i les paraules de consol en aquesta rialla sense dents que potser m'acompanya sense saber-ho. Però somric, diferent, com tots en sou de mí, i m'estimeu.