BARRERES
Em demana en Joan que parli de barreres:
" Quan et crido i no em pots contestar, perquè el meu llenguatge no és ben bé el teu; quan et miro i tu només em sents i no pots tocar el color de la meva bufanda; quan tu, que camines tan ràpid, passes pel meu davant sense aminorar el ritme i quasi em fas caure amb el bastó; quan tothom creu que sumar és fàcil, i jo no endevino perquè els números són diferents, com el resultat; quan em tanques la porta sense mirar enrere, guaita què difícil és fer-ho tot damunt d'una cadira de rodes; quan et reben a casa amb un somriure encara que sigui tard, i jo tinc por a tornar-hi perquè no hi ha el plat a taula ni la roba planxada ni sóc prou invisible; quan la meva pell no em dóna feina, ni el meu passaport, encara que parlo i escric el català millor que tu i que molts; quan els diners que tinc no són suficients per arribar a finals de mes, tot i la despesa en mantenir-nos vius i forçosament animats; quan voldria que estessis sempre aquí, amb mi, i t'he de buscar en els records i les fotografies perquè no saps qui sóc ni com em dic quan et parlo...parlem de barreres".
" Quan et crido i no em pots contestar, perquè el meu llenguatge no és ben bé el teu; quan et miro i tu només em sents i no pots tocar el color de la meva bufanda; quan tu, que camines tan ràpid, passes pel meu davant sense aminorar el ritme i quasi em fas caure amb el bastó; quan tothom creu que sumar és fàcil, i jo no endevino perquè els números són diferents, com el resultat; quan em tanques la porta sense mirar enrere, guaita què difícil és fer-ho tot damunt d'una cadira de rodes; quan et reben a casa amb un somriure encara que sigui tard, i jo tinc por a tornar-hi perquè no hi ha el plat a taula ni la roba planxada ni sóc prou invisible; quan la meva pell no em dóna feina, ni el meu passaport, encara que parlo i escric el català millor que tu i que molts; quan els diners que tinc no són suficients per arribar a finals de mes, tot i la despesa en mantenir-nos vius i forçosament animats; quan voldria que estessis sempre aquí, amb mi, i t'he de buscar en els records i les fotografies perquè no saps qui sóc ni com em dic quan et parlo...parlem de barreres".
Cantireta, no sé pas què massa dir... és trist, però preciós a la vegada. Contradictori.
ResponEliminaUna abraçada i un potxonet.
Cantireta ; a tu també t'estimo.
ResponEliminaPORQUET, MIQUEL ÀNGEL: jo també.
ResponEliminaEstem tots moixos, oi? Una gran abraçada.
ResponEliminaLes barreres són fetes per saltar-les.
ResponEliminaTotes les barreres s'hauríen de suprimir.
ResponEliminaM'agradat molt. Bon Nadal!
Joan