AUMÓN
Llevar-se a mitjanit per escriure lletres humides en llençols propis, amb noms propis forasters. Orient i Occident dins de la flassada i de la frase, verbalitzar el context, descentralitzar-lo, nomós. Sóc un vis que cargola ous, sóc un poema per escriure, ulls mig clucs, el ki m'envolta i jo sóc el ki. Aumón i a tot arreu, escampo, sóc, literalment vaig a l'aigua i en sóc el recipient.
Per a la Paola, la Tere, la Tere, la Conxita, la Rosa, la Dolors, que diuen de mi coses extraordinàries, tot i els temps que passem. Rebeu tota la meva consideració. Us estimo.
Per a la Paola, la Tere, la Tere, la Conxita, la Rosa, la Dolors, que diuen de mi coses extraordinàries, tot i els temps que passem. Rebeu tota la meva consideració. Us estimo.
Un text molt contingut, certament.
ResponEliminaUn poema en prosa ple de contradiccions, com Orient i Occident, o un poema per escxriure que ja és escrit.
ResponEliminaBo Nadal, cantireta..., desde Galicia, con mucho cariño, por encontrar este blog de ese lado por donde asoma el sol primero en la península que habitamos.
ResponEliminaPetóns.
....encantada de haberte encontrado, a pesar de las traducciones y gracias a ellas que ya tengo un minivocabulario en catalá.
Felices fiestas
Felisa
Zen, ki, do.
ResponEliminaBon Nadal