Passa al contingut principal
Etiquetes

GLAÇ

D'escates fines
m'he fet la pell,
com peix en gèlid glaç.
Fixa't com em treno,
allò que tu creus
inamovible
es refà durant les nits
insomnes del teu llit.
Etern, sóc la terra
abans que tu em fessis vers.

Montserrat Aloy i Roca







PD. D'una foto que l'Alba té al seu bloc, http://albapifa.blogspot.com/2011/12/ara-si.html?showComment=1324943303619#c6540244764172947563
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. TORO SALVAJE27 de desembre del 2011, a les 7:56

    Que bonic...

    Petons.

    ResponElimina
  2. Alba27 de desembre del 2011, a les 8:46

    Quines paraules més boniques! No deixes mai de sorprendre'm!

    Les nits refan de moltes coses... oi?

    Salut i màgia!

    ResponElimina
  3. El porquet27 de desembre del 2011, a les 9:35

    Cantireta... déu n'hi do quines paraules. A mi no em deixen pas fred com les glaçades nits d'hivern.

    ResponElimina
  4. Alyebard28 de desembre del 2011, a les 9:15

    M'encanta com trenes i teixeixes amb les paraules.

    ResponElimina
  5. Helena Bonals28 de desembre del 2011, a les 11:24

    Ets la vida abans de ser convertida en poesia, a base de resistir el fred i la son.

    El poema i la foto m'agraden molt.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars