CUIXA, ARADA,TRACTOR

A PAGÈS

S'esvaneix, la boira,
prudent. Reposo en marges de blat,
en parades d'ordi invernal,
arrecerada dins del tronc bleït
i et peixo durant aquest recès fidel.
Escric, amb arada vella, el reng
ben dret en llavors i tiges verdes,
atuïda pel fred i el gebre negre.
El rèdit invisible del meu gra,
en porques i en sacs tu el mesures:
dalt del tractor sóc la mare Terra,
i em turmentes ensenyant-me
com la clofolla de l'ametlla escalfa
cossos sense vincles gaire rodons.
Greixa'm, el teu nom rovella,
constant, la meva cuixa cromàtica.

Montserrat Aloy i Roca
gener 2011

D'un poemari eròtic inèdit, "Ell", que algun dia guanyarà alguna cosa...suposo.