DESIG, ZEL, VERS
Diu l'Oriol que "faci un poema entre dos enamorats":
"No ho sabeu, però jo us estimo.
A totes. A les fosques,a l'aigua,
entre llençols, al mig dels pisos
que es queden entre ascensors,
cames i llavis per tenir nits en zel.
Mireu-me. Sóc incansable, refaig
el poema de l'amor sense llengua
com el senhal del trovador antic.
I a tu, poeta que em dónes treva,
encara més, per ser dona."
Montserrat Aloy i Roca
divendres, 16 de desembre de 2011
"No ho sabeu, però jo us estimo.
A totes. A les fosques,a l'aigua,
entre llençols, al mig dels pisos
que es queden entre ascensors,
cames i llavis per tenir nits en zel.
Mireu-me. Sóc incansable, refaig
el poema de l'amor sense llengua
com el senhal del trovador antic.
I a tu, poeta que em dónes treva,
encara més, per ser dona."
Montserrat Aloy i Roca
divendres, 16 de desembre de 2011
Molt bonic!
ResponEliminaEstas inspirada últimament.
JP: Els alumnes que tinc són bones persones. I valoren la persona que escriu això. A més, jo aprecio força aquest alumne :)
ResponEliminaJP: Gràcies, tu també m'inspires moltes coses maques. ****
ResponEliminaProva superada.
ResponEliminaPetons.
M'ha agradat molt...de debò!
ResponEliminamolt bé.....m'agrada, pots continuar. I que no pari el desig de zel....;)
ResponEliminaEls alumnes deuen ser bones persones i la "profe" també!
ResponEliminaI la "profe" a més a més, és poeta!
M'agrada molt el que estàs escrivint...
Ara sóc jo la qui posa els deures: continúa!
Una abraçada!
Cantireta. Ets tan original que m'agradaria molt saber-te'n l'origen
ResponEliminaTORO: Gràcies. Em posaré una medalla a la prova. Petons, maco!
ResponEliminaELFREELANG: Espero que també li agradi a ell... Gràcies!
GARBÍ: El zel em manté alerta.... ;)
FANAL BLAU: Posa-me'ls tu, els deures, que quan s'acabin els trobaré a faltar! Abraçades!!
MIQUEL ÀNGEL: Gràcies, Miquel! Em poses vermella... No ho sé, suposo que de l'estimació que tinc per la paraula i per la persona que m'ho demana. De vegades no cal res més. És un plaer.
Per què escriure un poema d'amor si mentrestant pots estar... deia un professor de poesia a la carrera.
ResponEliminaHELENA: El desig, aquí, només és unidireccional... Però és bona, aquesta idea!
ResponElimina