DEURES AMB EL MÓN (1)
Enceto una temporada en què, a part del que escrigui per voluntat pròpia, faig ressò dels temes proposats per als meus alumnes en contra meu, per dir-ho humorísticament. N'han proposat uns quants, i els temes són d'allò mes variat. Per tant, in varietate concordia, i endavant les atxes ( encara que sigon mudes ).
Per a en Sergi, que diu:" EL AMOR TE HACE MUY FELIÇ".
Feliç és un adjectiu. L'adjectiu acompanya el nom. El nom de totes les coses, com verb. I el verb es va fer carn. La carn augmenta la capacitat del cervell humà. Humà és aquell que va sobre dues potes i pensa. Els que pensen mengen sopes. La sopa és un aliment de l'hivern. A l'hivern s'hi està bé, sota la flassada. Flassada és una paraula catalana. La catalana és un embotit. Estar embotit no és bo. Què bo és ser feliç, i què estrany i difícil és explicar-ho.
Per a en Sergi, que diu:" EL AMOR TE HACE MUY FELIÇ".
Feliç és un adjectiu. L'adjectiu acompanya el nom. El nom de totes les coses, com verb. I el verb es va fer carn. La carn augmenta la capacitat del cervell humà. Humà és aquell que va sobre dues potes i pensa. Els que pensen mengen sopes. La sopa és un aliment de l'hivern. A l'hivern s'hi està bé, sota la flassada. Flassada és una paraula catalana. La catalana és un embotit. Estar embotit no és bo. Què bo és ser feliç, i què estrany i difícil és explicar-ho.
"Què bo és ser feliç, i què estrany i difícil és explicar-ho": és exactament així. Vibro, que d'això es tracta.
ResponEliminaQuè dius ara? Les llangonisses no són bones?
ResponEliminaHelena: què guai és ser guai... i no saber què més dir! :)
ResponEliminaJP: ja ho diu no-sé-qui, que un excès de carn no et fa anar al cel, però diria que no som d'allà, ni tu ni jo, oi? ;)