SÀVIA sense DANONES
1. De jove, fas l'amor i et quedes adormit. De gran, et quedes adormit i al despertar preguntes: "Ah, però ALLÒ era fer l'amor?"
2. Quan era jove, si em trucaven els pares era perquè tornés a casa. Ara, si em truquen els pares és perquè els vagi a veure.
3. Abans, em veia la cama sense que res em molestés. Ara si em trobo la cama encara m'emprenyo més, perquè no m'agrada el que veig.
4. Entre l'adolescènica i la maduresa, les ulleres em feien interessant. Ara, entre la maduresa i el caure de l'arbre, són una nosa necessària.
5. Estar amb un home està bé. Tens calefactor i sexe de franc al llit.
6. Cuinar és el camí més curt entre tenir la cuina desendreçada i la cuina feta una m.
7. De jove la rentadora és un electrodomèstic inventat per extraterrestres. De gran voldries que els extraterrestres vinguessin a estendre't la roba.
8. Ara que ja he après a fer funcionar l'ordinador, no trobo el cony de botó que em connecta a la Internet.
9. Sovint em pregunto què hagués passat si hagués esperat 15 anys més a casar-me. Els pretendents que em surten igual no s'esperarien a què jo fos TAN madura...
10. Em faig gran, però no més guapa. Almenys em faig sàvia, o no?
2. Quan era jove, si em trucaven els pares era perquè tornés a casa. Ara, si em truquen els pares és perquè els vagi a veure.
3. Abans, em veia la cama sense que res em molestés. Ara si em trobo la cama encara m'emprenyo més, perquè no m'agrada el que veig.
4. Entre l'adolescènica i la maduresa, les ulleres em feien interessant. Ara, entre la maduresa i el caure de l'arbre, són una nosa necessària.
5. Estar amb un home està bé. Tens calefactor i sexe de franc al llit.
6. Cuinar és el camí més curt entre tenir la cuina desendreçada i la cuina feta una m.
7. De jove la rentadora és un electrodomèstic inventat per extraterrestres. De gran voldries que els extraterrestres vinguessin a estendre't la roba.
8. Ara que ja he après a fer funcionar l'ordinador, no trobo el cony de botó que em connecta a la Internet.
9. Sovint em pregunto què hagués passat si hagués esperat 15 anys més a casar-me. Els pretendents que em surten igual no s'esperarien a què jo fos TAN madura...
10. Em faig gran, però no més guapa. Almenys em faig sàvia, o no?
estic xocat Cantireta, m'has deixat K.O. tenim mes coses en comú a mi també m'emprenya mirar-me la cama!! Per cert fes-te tot lo gran que vulguis però no perdis la linea mai i no maduris per Deu!!! si madures estas perduda , alego et podriràs plena de mosques....
ResponEliminaApa, que també sens el canvi de lluna!
ResponEliminaNoia, és el procés natural, ho t'hi avens, o baixes de la roda. Jo recomano una adaptació.
ResponEliminaPerò si estàs a la flor de la vida!!!!
ResponEliminajajajaja...m'has fet riure!
Bon pont, cantireta!
Una abraçada!
¡Hola hermosa!
ResponEliminaPerdón por pasar hasta hoy pero el servidor me decía que tu página tenía un error y no podía cargarla para pasar a escribirte.
Gracias por siempre dejarme tan bellas palabras. Me inspiras muchísimo.
Te dejo todo mi cariño y mucha luz.
Mariana.
Jo em faig més gran, i més guapa, perquè no hi poso la cara d'eterna preocupada que tenia abans! És important el que surt de dins, també.
ResponEliminaMare meua! Quina llista has fet!
ResponEliminaVinga!, pa amb tomata, llangonissa i un bon Costers del Segre.
Molt bon post...dona segur que ens fem més sàvies... sabies? i fins i tot ens poden fer àvies!
ResponEliminaT'has fet més sàvia, més danone, diguéssim. Per això et truquen els pares, i per això la roba no es vol estendre sola, i per això l'arbre porta ulleres, i per això els calefactors som una nosa necessària, i per això els extraterrestres et desconnecten Internet, i per això, doncs, aviat seràs, com diu l'acudit, la directora de la cuina més endreçada del col·legi. Oi?
ResponEliminaSí, la vida ho té això, ens fem gran i el temps passa. Però fer-se gran té el seu cotat positiu, i s'aprenen moltes coses. I cada moment té les seves coses bones. No ho sé, jo encara sóc jove, i tot i que m'emprenya fer-se gran, crec que els mesos, els anys que han anat passant, valen la pena, i això és el que compta. :) bon pont! :)
ResponEliminaDiuen que el somriure és una línea corba que adreça moltes coses.....si ho apliques veuràs com tota la llista és mentida.....apart de que som com el vi, amb els anys guanyem, o sigui que segur que realment ets més GUAPA que abans...Bona setmana!!! i :)
ResponEliminaNo només m'heu fet sentir GUAPA, sinó que ja m'ho sento dir quan passo pel carrer...Gràcies! Vosaltres també sou molt guapos, per cert!
ResponEliminaEns queda la esperança (falsa o no) que ens anem fent més savis... més que res per mirar de competir amb la jovenalla de pell suau i energia inesgotable.
ResponEliminaUn consol... tots hem de passar per la mateixa roda.