Gana!
Sabata a l'aroma de vedella, amb fideus fets de corretges italianes al pensament de provolone. Brou bullit lentament amb imaginació i fred de peus. Assaoneu amb lentitud i esperança de temps millors.
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Doncs jo sí que l'he trobat. Però de menú, francament, prefereixo un McDonald's que això...
ResponEliminaI per beure?
ResponEliminaMolt bo! Aplaudiments!
ResponEliminaCom diu l'Arguiñano, s'ha de cuinar sempre amb "carinyo", fins i tot aquests plats.
ResponEliminaPotser tindrà uns tocs de formatge.....a saber qui era l'amo del sabatot.
ResponEliminabe, si és un sabatot ecològic i amb un toc d'escuma de camins de pols, li podríem donar una oportunitat.
ResponEliminanyam!!!
ResponEliminaDemolidor. I tendre.
ResponEliminaxDDDD molt bo el vídeo! si és que charles chaplin era simplement un crack. A mi me'l posaven a l'escola quan tenia 10 anys i em feia molta gràcia, però ara quan, capto un significat molt més profund. Si és que amb ironia es poden dir tantes coses! xapó! :)
ResponEliminaJo ja començo a mirar-me les sabates amb certa gana...
ResponEliminaPetons.
Aprofitaré per posar en remull algunes sabates que utilitzo poc..
ResponEliminaAquest plat em provoca esgarrifances a les dents!!!!
ResponEliminaNo sé si veure't força't a menjar aquests menús pot aportar grans dosis d'esperança...
ResponEliminaNYAM NYAM!!!
ResponElimina