SOMRIURE DIFERENT

Sóc un somriure sense dents, avui, llavi onflat, barbeta rascada. Talment una víctima del destí, que en moviments descompassats, semblants als tangos amb mi mateix, em vincla i m'estira i em plega i em deixa, sense voluntat, sense mans, pendent de la gravetat insuportable. Tots em miren quan em plego, en tres parts, els braços clamen al cel, les cames s'enfonsen en la terra, i jo torno a ser l'esqueix indefens de la mare, del pare, dels assistents, i les paraules de consol en aquesta rialla sense dents que potser m'acompanya sense saber-ho. Però somric, diferent, com tots en sou de mí, i m'estimeu.