Ves al contingut principal

HOLA, MÓN...



En unes hores, visibles i humanes.

Comentaris

  1. ara entenc perquè cada cop que deixo un comentari em demana que demostri que no sóc un robot...

    ResponElimina
  2. Hores que, segons com, es fan molt llargues
    però que passen volant
    com tu expliques això?

    ResponElimina
  3. Hores humanes. Les veus com passen sense pausa davant nostre. Intentes atrapar-les. Però ja han passat.

    ResponElimina
  4. A TOTS: han estat hores humanes, les que he passat amb la Sílvia, la Núria, la Glòria i en Miquel. I l'Elvira. Unes hores magnífiques...
    Curtes i intenses.

    ResponElimina
  5. tu sí que ets humana, Cantireta! M'ha agradat moltíssim conèixe't :)

    ResponElimina
  6. Una cançó molt bonica, la música, perquè la lletra, ho sento molt però suposo que és en anglès i jo res de res...Vaig fer francès i ja no me'n recordo gaire.
    Celebro que tinguéssiu una bona trobada.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX