CÀLCULS
Perquè comptar
les pigues a la pell?
Els grills,
innombrables,
posen lletra al meu pas.
I els petons?
Dins de la marinada
semblen aire vermell.
En la línia del blau
fonent-se com llavors.
Les espigues.
Passejo entre rostolls, vinya verda, orenetes i marinada. Passejo entre el silenci i el jo interior. Delícia pura.
que no ens faltin mai els petonts verdaders, delicia pura
ResponEliminaLes espigues,
ResponEliminael meu país arran.
Les pigues i les espigues... el silenci i el món interior.
ResponEliminaEs veritat que tenir món interior és moltes vegades una putada, però si més no ens serveix per en qualsevol moment fer "clic" i anar-nos-en molt molt lluny.
ResponEliminaI tots els altres amb les foteses que creuen importants donant-los la bara.
Prou condescendents per no dir.los que passem d ells
Eren espigues o petons sense amo?
Certament, una delícia...
ResponEliminaAquestes passejades pel camp els primers dies de juliol són una meravella.
ResponEliminaUn plaer per a tots els nostres sentits.
Bona nit Cantireta.
Comptar espigues com pigues, o comptar petons, és com passejar amb qui et fa bé a l'ànima. Un moment que voldries etern.
ResponElimina