HOLA, MÓN...
En unes hores, visibles i humanes.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Tant trigarà això?
ResponEliminaBon diumenge!
ara entenc perquè cada cop que deixo un comentari em demana que demostri que no sóc un robot...
ResponEliminaHores que, segons com, es fan molt llargues
ResponEliminaperò que passen volant
com tu expliques això?
Hores humanes. Les veus com passen sense pausa davant nostre. Intentes atrapar-les. Però ja han passat.
ResponEliminaA TOTS: han estat hores humanes, les que he passat amb la Sílvia, la Núria, la Glòria i en Miquel. I l'Elvira. Unes hores magnífiques...
ResponEliminaCurtes i intenses.
tu sí que ets humana, Cantireta! M'ha agradat moltíssim conèixe't :)
ResponEliminaUna cançó molt bonica, la música, perquè la lletra, ho sento molt però suposo que és en anglès i jo res de res...Vaig fer francès i ja no me'n recordo gaire.
ResponEliminaCelebro que tinguéssiu una bona trobada.