DE COM ARRIBAR A DUBLIN DE NIT (i 3)

El dimarts vam saber sobre la tràgica història del barri de Montgomery, Monto per als dublinesos, i sobre uns establiments coneguts com a Magdalene Laundries. Allà moltes dones sexualment alliberades, que havien tingut un ensurt amb algú del sexe contrari (i sempre s'acabava demanant consell al capellà o monja de torn), o prostitutes hi van ser enviades contra la seva voluntat, se'ls va canviar tota l'aparença física que es va poder i se'la va atorgar una altra identitat. No només eren bugaderies: eren presons. Els abusos van ser constants. Homes i dones nascuts allà dins no van saber on havien nascut fins que aquesta organització, amb la periodista valenta, nascuda a les Laundries, ho va treure a la llum. I sabeu una cosa encara més trista? No es van tancar fins el 1996. El meu cor es va empetitir tant que creia que no era possible tant de sofriment. Me van caure un parell de llàgrimes mentre escoltava atentament la meva professora, la Miriam, i ella ens mirava, respectant el nostre silenci. Se'n va fer una pel·lícula, que jo no he vist mai.

Al vespre, les 3 dones protagonistes d'aquesta història tan llarga, la Hannaelena, la Maja i servidora, la cantireta, després d'una estona magnífica contemplant el cel blau des de la gespa de Saint Stephen's Green, vam menjar, cantar, escoltar, al·lucinar i tornar a cantar i escoltar música i ball a The Arlington Pub & Hotel. Per postres, un cafè irlandès :) Aquella nit vaig estar cantant, dins el meu cap i alternativament, "Cockles and Mussels", "This dirty old town" i "The Black Velvet Band". I "Whiskey in the Jar", clar!!  Les ovelles van fugir, esperitades. No sentien ni els seus propis bels... Devien estar afòniques, o entretingudes amb algun llop ben plantat, perquè no les vaig sentir esmunyir-se cap al prat...



PD. Per cert, me van dedicar aquesta cançó al pub, tot i ser catalana ;)