GUINNESS (recès irlandès)
Benvolguts blocaires i gent que ja esteu de vagàncies:
La Cantireta se mos en va de vacances. Del 15 al 23 de juliol. On? Ah...lo títol n'és una pista!! Me'n vaig a la pàtria de la cervesa negra, la Guinness, que dóna simpatia i xarrera a parts iguales a partir de la segona pinta. Si me'n prenc tres, igual fai la competència a alguns dels il·lustres escriptors que ha donat aquell país humit però molt acollidor. Me'n vai a Dublin. I com és que he triat aquell país? Doncs és ben senzill. Vaig optar a una beca que dóna l'OAPEE, una organització espanyola que fomenta l'intercanvi de professors i mestres amb altres d'europeus per a formar-se, perfeccionar i conèixer altres persones que fan el mateix que servidora. Em van donar la beca (1200€) i ara toca aprofitar-la. Faig un curset molt breu, només 5 dies, sobre el Drama a la Literatura Irlandesa. Joyce i Wilde, obligats. Ja m'agraden, ja...! Potser me dixen lligir la meua poesia en anglès? Què hi dieu, valtres?
Som 5 dones en el curs, 2 de catalanes (per tant, el tòpic és exacte: de 10 persones en un grup, el 20% sempre acostuma a ser català, hehehe). I què més? Doncs que en aquest lloc podeu saber quantes vegades obriré el paraigua, i aquí refrescar la memòria de tots els noms propis que coneixeu d'aquell país.
Vos dixo amb unes ties bones i son germà, The Corrs. La veu és meravellosa, la música és celestial. Us deixo la lletra en aquest enllaç, per si voleu "escapar-vos" amb mi... És una cançó molt romàntica. Jo en sóc força, vés que hi faré... I la Maura O'Connell, amb una cançó que em té el cor robat. I la Mary Black, amb un cant d'amor a Irlanda, que em posa la pell de gallina cada cop que el i la sento.... I no us en poso més, per no fer-me pesada. Vos he dit ja que us trobo molt macos? No? Sou molt macos!!
I a la tornada...aprepareu-vos!! Que lo diumenge 29 vos matxacaré vius sobre les meves peripècies! Esteu avisats! Porteu-vos los taps per les aurelles! I brindarem per ser qui som: catalans, treballadors i sensats! I escrivim blocs collonuts!!
La Cantireta se mos en va de vacances. Del 15 al 23 de juliol. On? Ah...lo títol n'és una pista!! Me'n vaig a la pàtria de la cervesa negra, la Guinness, que dóna simpatia i xarrera a parts iguales a partir de la segona pinta. Si me'n prenc tres, igual fai la competència a alguns dels il·lustres escriptors que ha donat aquell país humit però molt acollidor. Me'n vai a Dublin. I com és que he triat aquell país? Doncs és ben senzill. Vaig optar a una beca que dóna l'OAPEE, una organització espanyola que fomenta l'intercanvi de professors i mestres amb altres d'europeus per a formar-se, perfeccionar i conèixer altres persones que fan el mateix que servidora. Em van donar la beca (1200€) i ara toca aprofitar-la. Faig un curset molt breu, només 5 dies, sobre el Drama a la Literatura Irlandesa. Joyce i Wilde, obligats. Ja m'agraden, ja...! Potser me dixen lligir la meua poesia en anglès? Què hi dieu, valtres?
Som 5 dones en el curs, 2 de catalanes (per tant, el tòpic és exacte: de 10 persones en un grup, el 20% sempre acostuma a ser català, hehehe). I què més? Doncs que en aquest lloc podeu saber quantes vegades obriré el paraigua, i aquí refrescar la memòria de tots els noms propis que coneixeu d'aquell país.
Vos dixo amb unes ties bones i son germà, The Corrs. La veu és meravellosa, la música és celestial. Us deixo la lletra en aquest enllaç, per si voleu "escapar-vos" amb mi... És una cançó molt romàntica. Jo en sóc força, vés que hi faré... I la Maura O'Connell, amb una cançó que em té el cor robat. I la Mary Black, amb un cant d'amor a Irlanda, que em posa la pell de gallina cada cop que el i la sento.... I no us en poso més, per no fer-me pesada. Vos he dit ja que us trobo molt macos? No? Sou molt macos!!
I a la tornada...aprepareu-vos!! Que lo diumenge 29 vos matxacaré vius sobre les meves peripècies! Esteu avisats! Porteu-vos los taps per les aurelles! I brindarem per ser qui som: catalans, treballadors i sensats! I escrivim blocs collonuts!!
Quina enveja! Que vagi molt bé!
ResponEliminaQuin gustet...
ResponEliminaDublín, també hi vaig anar per feina, em va encantar i tinc pendent revisitar-la.
Aquestes poquetes possibilitats de treballar, compartir i aprendre una mica més...són ben escadusseres i s'han d'aprofitar a màxims!
Bon Joyce, bon Wilde i bones pintes!
A disfrutar-ho! :)
Diumenge 29 ho veig molt complicat...ja m'agradaria ja...
que vagi molt bé i a aprendre moltes coses d'aquests dies....;) a la tornada estem preparats i expectants de tot el que ens puguis ensenyar....ja se sap que no es poden dir mentides....però tota la veritat tampoc cal
ResponEliminaFins a la tornada, passa-ho bé.
ResponEliminaNo hi havies estat ja?
ResponEliminaQue vaigon molt bé aquestes vacances i disfrutos molt del curset!!!! Això sí, emporta't roba d'abric que fa pinta de que si no et fots unes pintes de més.... no pintaràs res! ;PP Uns petonarros!!!
ResponEliminaBones vacances, o no vacances si hi vas a fer cursets, però per prendre unes pintes segur que aprofites.
ResponEliminaHELENA: sí, a Cork, el 1992. Però va ser tan fatal amb la família que espero "resarcirme" del mal tràngol.
ResponEliminaDublin pels que ens agrada la música es el paradís. La terra d U2, Van Morrison, Glen Hansard, Phil Lynnot, The Pogues .
ResponEliminaJo hi vaig estar.hi fa tres anys i ha estat la primera vegada a la meva vida que vaig perdre un avió.
Vam mitigar les nostres penes al Temple Bar, recordant els penyassegats de Morr i cantant el moondance a capella mig trompes al carrer.
Si pots no et perdis Galway
Hola,
ResponEliminaSnif. Snif. Snif...
No necessites algú que et porti les maletes? De debò, seré discret i no obriré la boca en tot el viatge.
passa-ho bé. Snif.
Bon viatge, bon curset i bond estada en general. Que gaudesques molt. Els canvis d'aires solen ser refrescants.
ResponEliminaque vagi molt molt bé tot...guiness curs i clima!
ResponEliminaBon viatge i bona estada!.
ResponEliminaEns veurem i ens explicaràs tot quan tornis, he dit TOT ;)
Una aferrada!!
Que t'ho passis molt bé!
ResponEliminaJa ens en faràs cinc cèntims (o l'equivalent) quan tornis!
Oh, quina sort poder anar a Irlanda! No hi he estat mai i m'encantaria!... i, de moment, no puc ni somiar amb anar-hi, clar... així que escoltaré la música irlandesa des de Reus on em quedaré tot l'estiu... A passar-ho bé! :-))
ResponEliminaFins a la tornada... aquí estarem... cantireta, com bons cantirers.
ResponEliminaDeu ser tan verd Irlanda... Rodolar turons avall tota una experiència.
ResponEliminaI també brindarem per ser catalanes, treballadores i sensates...
Bona estada.
Que tinguis una experiència fantàstica. I si qualsevol cosa no va del tot bé, tens la sort d'estar a la pàtria de la Guinness (que diuen que tot ho cura menys els peus plans!). Fins la tornada!
ResponEliminauaaaaaaaaau, quina enveja de la bona. Aprofita molt, per parlar i parlar, i aprendre i gaudir de l'anglès (la llengua), de la ciutat, de les guiness... de tot tot. Fins a la tornada! Petons
ResponEliminaNo te la beguis tota, guarda'n una mica per a quan pugui anar-hi!
ResponEliminaQue tinguis molt bona estada, que sigui profitosa, que gaudeixis de la gent, de la cervesa, de les classes, de la música, de toooooooot. I a la tornada, doncs, seguirem.
ResponEliminaJa t'explicaré sobre el dia 29 de juliol, molt possible que no pugui ser-hi.
Petonsssssssssss, i fins aviat!!!!
compartim irlandesitat i et tornem a tenir adobant el bogardisme al nostre blog...
ResponEliminaperfecte!
ResponEliminabones vacances, descansa i veu molta cervessa.
ResponEliminaMontse, fa dies que estic un xic fora d'òrbita i que no havia passat per "ca teva". Acabo de llegir el teu post del viatje a Irlanda. Espero que t'hagi anat molt bé i que el curset hagi estat profitós.
ResponEliminaEt dec algunes respostes i miraré de fer-ho entre avui i demà. Malgrat la meva "absència" d'uns dies, als amics us tinc sempre presents.
Una abraçada. Petons!
Guiness, i els Chieftains: el paradís...
ResponEliminaQue t'ho passes molt bé i fins la tornada!