TINC UNA DENT

Algunes apreciacions sobre les dents:

UNA ( DENT QUE BALLA ): Tinc éssers propers que diuen ser humans. Tenen el sàpiens de cognom, de nom Homo. De segon cognom, Erectus. I certeses: "Homo homini lupus". Els ullals, més discrets en el nostre cas, ens fan semblants. Carn, can Llop. CA. Dubtes amb ullals, no pas ullals dubtosos.

D'un succés sense ferits, sortosament. Se poden educar bé, els gossos de segona mà? I en cas de ser afirmativa la resposta, és eficaç? Són com el govern, que només s'encomana a Santa Rita Bàrbara quan trona? 


DOS ( BUITS A LA CAVITAT BUCAL ): Els que somriuen, continuen essent vils en el seu interior? Perquè les dents són símbol de poder, en cas d'estar encastades en or? Perquè les càries són símptoma de pudor de l'esperit? Perquè els que no tenen gaires dents mouen a compassió (llegixis bebès i gent gran)? Cal posar-se Bótox a les comissures per a riure's eternament del Govern, del dimoni i de l'IVA que mos dixarà espaterrats aixines que s'apliqui a tot lo que consumim?

Inspirat per una càries i un forat a la meva boca que me fan pensar molt sobre si somriure és adequat en els temps que corren. Curiosament, aquesta dona els tenia més avall, los forats: dos al nas, un a la boca i un esvoranc perillosíssim entre coll i cintura.

TRES ( EMPASTAMENTS CARÍSSIMS ): I, finalment: se busquen HOMES per a la trobada del diumenge 29 de juliol. Que sàpiguin fer anar les dents per articular paraules sensates, mastegar menges qui sap si delicades i delitar a les 5 fèmines que sí assistirem, amb l'ajut de Sant Guillermo Pinchón, abanderat de les ovelles (seriosament!), a la 3ª Trobada Blocaire, aquest cop a Barcelona.

Se crida, amb seda a les dents (i a la roba? ah, haureu de venir per a veure-ho!), als hòmens disponibles per a aquest evento tan esperat, sense colutori.


I finalment, la factura del dentista, el petó de comiat. Us deixo amb una cançó de la ciutat que em va robar el cor, ara fa una setmana. Properament, lo resum urgellenco-dublinenc.