DE COM ARRIBAR A DUBLIN A LA NIT (i 2)

ONE: Encara som a dilluns. Me llevo i em repasso al mirall. Sembla que hagi viatjat de nit. Intento recompondre la Montse que ahir diumenge feia bona cara:  les arrugues són totes on han de ser, la cel·lulitis també i el greix cau entre el pit i els talons. Bé, me vesteixo. Ara ja és tard. M'han hagut de despertar. Almenys he dit YES. Hi és, la Montse. A baix hi tenen la cuina, que em recorda molt a la sèrie britànica "Up&down". Plou. Retiro el que vaig dir a quarts de 2 de la nit, que era un bon començament de setmana. Bé, per sort a la cuina hi ha una altra dona, la 2ª que conec aquest matí, que també estudiarà amb mi. És croata i es diu Maja. Yipee!! I a més, sap arribar a l'escola...Es pot demanar més? Sí, que deixi de ploure. Hehehe... Porto 2 mànigues i l'impermeable, un bolso, una motxilla i un cansament del 15 al damunt. Encara em sorprenc d'estar parlant anglès a les 7 hores d'haver arribat i sense haver dormit tot lo que el cos em demana. A la parada de bus ja estem molles. A l'escola, xopes. Ens reben molt bé, i baixem al celler d'una casa espectacular (del segle XVIII) que té servei de cafè i te sense pagar res. Jo posaria el te en un gibrell per entrar en calor, però la decència m'ho impedeix.

TWO: Rebem els altres estudiants: una finlandesa, eixerida com un pèsol (Hannaelena); un italià, guapo com ell sol i molt pacient amb les dones (Alberto) i una catalana, de Barcelona, la Mont, que és menuda però val per dos jugadors de la NBA, i positiva com una posta de sol a la platja de Cambrils. Resum: dones-4, homes-1. El curs comença força bé: hi ha tantes coses d'Irlanda que desconec que em falten lletres per escriure tot el que vull. El domini per part d'Anglaterra, l'església catòlica, les lleis masclistes, l'abús de criatures per part dels clergues i capellans en escoles, els 4 premis Nobel que han nascut allà, la pluja, el clima, les patates... Dinem a Murphy's. Hi pararem sovint, allà. El menjar és huge, la música és cool i el preu, reasonable. Després fem el tomb pels teatres de la ciutat: Peacock, Gate, Gaiety, Abbey. Ens diuen que donen una del Wilde al Gate. Jo obro els ulls. OstrAAAAAAASSSSS!!! Wilde a Dublin!! Després de fer un cafè vora un senyor amb un petinat afro que porta una guitarra elèctrica, anem a casa. Mos morim de cansament. I de gana. Tiquet de bus per a 5 dies, 23€. Dinar, 10€. Mitja pinta de birra normaleta, 2.5€. Comença la crisi a la butxaca de la cantireta. I va plovent... No veig ningú vestit aixines fora d'un cotxe com aquests pel carrer, què raro... Deu ser la crisi. "The celtic tiger", en van dir ells. Naltres, "La burbuja inmobiliaria". Tot sona molt grandiós, oi? I per grandiós, i estúpid, aquesta imatge: VEIEU, VEIEU!!. Aquí teniu una mostra de l'enginy irlandès: "the stiletto in the ghetto", "the stiffy on the Liffey", "erection in the intersection". Long life Ireland, què carai!! ( Jo l'anomenava "spike", o "Toothpick", depèn del moment" :))  )



PS. No us perdeu, via traductor Gugel, lo comentari de sota la foto. Ais, quin país, quina Europa...