DE COM ARRIBAR A DUBLIN A LA NIT (1)

PRÒLEG QUE VA DE SEC A HUMIT: 

Posem una tarda xafogosa de diumenge 15 de juliol. Posem que les criatures són pujades al cotxe, la cadira del Lluc també, la maleta al damunt, els pares cadascun al seu lloc...i cap al Prat. Que mentre acomiado família poso un entrepà en una bossa de plàstic, per quan arribi. Posem un avió ple que despega a 2/4 d'11. Posem una Montse morta de son, que s'adorm i es desperta per comprar una xocolata desfeta i roncar després. Posem un somni agradable, amb cares conegudes. Posem que arribo a l'aeroport de Dublin a la 1 de la matinada, hora local. Que agafo un taxi i amb la son, els nervis i l'idioma, me vull asseure al lloc del taxista. Que xerro pels descosits, i el taxista em pregunta si després de tant xerrar ja estic més tranquil·la... Pinta bé, aquesta setmana. Encara no plou. Que arribo al barri marítim de Clontarf, a Dublin city, capital d'Irlanda, en una casa meravellosa i silenciosa, amb un home en bata que em rep i m'acull i em guia fins a una habitació blanca, amb un llit de matrimoni per a mi sola. Que trobo el pijama a la maleta, me despullo i mentre me/us/els dic bonanit, us estimo sona aquesta música de fons...