DISCURS IMPRECÍS

"Amb un moviment sobtat va doblegar el cap i els llavis s'ajuntaren als seus i ell llegí el significat dels seus moviments en els ulls que el miraven, francs. Era excessiu. Va tancar els ulls, sotmetent-s'hi, de cos i ànima, conscient de res més en el món que la pressió fosca que feien els seus llavis dolços a l'obrir-se. Els sentia en el cervell i en els llavis com conductors d'un discurs imprecís; i enmig hi sentia una pressió tímida i desconeguda, més fosca que l'atordiment del pecat, més dolça que la flaire o el so."

Estic vagarosa. Del llibre "Portrait of the Artist as a Young Man", de James Joyce. Grafton Books, 1977, pàgina 94, 2n paràgraf, fi del 2n capítol. Traducció de Montserrat Aloy i Roca.