S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 29 de juny de 2012

MATÈRIA DE DESIG

gemecs dedicats

Penjo 
els teus gemecs
del 
meu 
cos i en
faig
bellesa i desig.


Tinc una obligació amb el desig. M'explico. Sabeu que la cantireta beu en moltes fonts i pous. Sí, no paro quieta. Lligada amb fil de plata faig i desfaig en el torn del meu pensament, i embasto poemes. Sóc feliç mentre escric. M'entenc mentre escric. M'elevo mentre escric. I ara aquest doll de paraules que trec com si d'un alè celestial es tractés s'ha convertit en matèria. No, no és un llibre. És aquesta bellesa de penjoll. I la seva autora és la Montse Bote, una joiera que mai deixa indiferent. Viatgen a Roma, la ciutat eterna, amb els poemes i el penjoll. Sóc molt feliç. Gràcies, Montse, per tantes coses...



PLANTAR EL VERB

De vegades diem t'estimo. De vegades fins i tot ho sentim. Només un canvi de lletres permet el batec en el cor. Només un canvi de posició del mot encerta amb el roc el setí de la pell interna. Plantar el verb en el test. Fora, a la finestra.

dimecres, 27 de juny de 2012

BRUNZ



Cinc dies sense nen a casa. 3 dies per a les vacances. 60 dies de calor i necessitat d'ocupar el temps en benefici del cos (el cap ja està saturat). Poesia amagada per decòrum. Pell mostrada per al gaudi d'altres, si ulls lúbrics a l'aguait. Brunz l'orella de tant neguit, com les vesp(r)es.

dimarts, 26 de juny de 2012

CALDER(ON)S



2n intent a la Calders:

Van convidar-lo a pensar. Home sociable com era, va convidar la premsa a que se'n fes ressò.

i 3r intent i últim:

Van convidar-lo a pensar. Digué que amb gel seria més agosarat. Donaren el cos a la ciència.

I prou. Gràcies, Antaviana.

dilluns, 25 de juny de 2012

COMPROMISOS

d'aquí ;)


El conte:


Discreció 


Van convidar-lo a pensar. Declinà amable i breument la invitació. Tant com li permetia la posició corporal en què es trobaven invitat i amfitriona.


Participació pujada de to en el centenari del naixement de Pere Calders, que recull Antaviana al seu bloc.

diumenge, 24 de juny de 2012

VINE AMB GANIVET MOLAT

imatge d'aquí
Sovint em pregunten perquè tradueixo poesia. Com si escriure'n no portés feina intel·lectual. No és el mateix. La traducció té un component altament sensual. Es tracta de seduir la paraula, el vers, per fer-lo teu. Com si en fos. Aquest poema em va atreure des que aquest home el va posar al seu bloc. La traducció és a la inversa. Espero estar a la seva alçada.


SUCK ME ( Xucla'm, Miquel Àngel Tena)

Don't sneak behind me, I want to see you come.
Come unveiled, disguise yourself if you fear me.
Bring along a sharp knife.
Don't be long, spike it unerringly and see it nailed down.
You only need a clear-cut move to kill a heart.
Indifference is a dangerous business.
- Be careful when departing, don't leave any trace,
walk with a stealthily gait.
Don't let the eyes of the night spy on you.
And your mouth, blow away my 21-gram breath.
Keep me. Kill me!... inspire me!
Take me! And I will sleep on your womb. YOU.
Like Lilith, you'll dance a neverending orgasm.

Traducció de Montserrat Aloy Roca. 24 de juny 2012

divendres, 22 de juny de 2012

PELL D'ESTIU

S'avalua. La nota del cap, sostinguda. El cos ve moll. Foguera, solstici. Ja és pell d'estiu. Llençol translúcid.

dijous, 21 de juny de 2012

PROESES

la culpa és aquí

S'omplen la banyera
d'aigua freda.
S'hi emmirallen,
nus. Sumen nusos
entre colls i esquena.
Baf dels cossos
s'eleva, leviten,
graviten per l'efecte.
Proeses. Llacs domèstics,
àlgids, 
prometen encara més.

No rima, però té banyera i aigua freda....

dimecres, 20 de juny de 2012

L'ARREBOSSA


L'arrebossa amb paciència. D'un en un, els grans de sorra són col·locats en llocs adients que amb la  brisa desvetllaran els cossos del seu ensonyament primaveral. Ho fa amb els bastonets de menjar sashimi. És evident, han trabucat l'ordre del menú. Riuen per dins.

Demà comença l'estiu. La pell a l'aire. Gaudiu d'aquest últim dia de primavera.

dimarts, 19 de juny de 2012

ES FONDRAN


Obre la nevera. Li pren la mida i no la toca. Els compta. Li mira la roba. Els agafa. Li estudia l'escot. Els desemmotlla. Li parla en francès. Tremolen. Són viscosos: tacte. Són virolats: vista. Són dolcíssims: gust. Són silenciosos: oïda. Són inodors: olfacte. Els ninots de gelea es fondran, com gel, com el terròs de sucre,  a la seva boca, quan es besin.

Participació sensual en relats conjunts.



dilluns, 18 de juny de 2012

COM BREGAR

amb els esculls, els escollits, l'esperit, el moll i l'os, la pedra i la sal, i el pa que ens toca a taula. Amb nosaltres, la morositat del present en el llavi que en parla. Com bregar: amb els braços, la sensatesa, la paraula. Amb les portes com aquesta. Bon dilluns.



PD. Dirigeix el Mestre Karajan...

dissabte, 16 de juny de 2012

QUE L'ALÈ SIGUI LLUM

Quan hom tanca una porta, queda la llum dins. Quan hom la fa fora, què queda? Si escriu, si canta, potser la llum trobarà l'escletxa a l'exterior. I el cicle recomença. No oblidem respirar, ni sospirar. Deixar que l'alè també sigui llum.



divendres, 15 de juny de 2012

MITJANES


Voldria fer les mitjanes amb all-i-oli. Voldria empaperar el Partenó amb exàmens. Voldria justificar perquè el vermell no és un color de vida. Aviat llicenciar serà conjugat. Aviat les mitjanes amb els alliberats del jou dels professors. I cava. Sempre.


dimarts, 12 de juny de 2012

CRÉIXER LA MOLSA


Proposa buidar un compte corrent. Omplir d'aigua una banyera. Deixar de ser el de fora i convidar-hi algú que l'exciti. Submergir-s'hi i surar. Créixer la molsa. M'hi apunto. De franc.

dilluns, 11 de juny de 2012

SANG, ENCARA



Mos i mesura.
Punts de fuga
en l'horitzó.
Carrers excelsos
fascinen vides.
Sang, encara.

De visites a llocs que, amb nous ulls, esdevenen fascinants. Cal sorprendre's, mentre hi hagi sang a la vena.

diumenge, 10 de juny de 2012

DDT, o TDT?

com mosques...

Obro la televisió. La tanco. Pago per mirar una pel·lícula. La ronquen. La torno a obrir, força més tard. No aprenc res. N'hi diuen TDT. Total, diversió torçada. A l'esbiaix, tot és discutible. Sembla el DDT, diversió delmada totalment. Els The B-52's hi ajuden amb la cançó. La lletra, aquí. 





LES AVELLANES



El món comença al claustre,
amb la tortuga que jo ensinistrava
a ser pacient i a menjar herba.

Sembla que el meu jo té
un punt concèntric i sens fi,
on tot es fa significat i paraula.

I si necessito més ulls que ara
per a entendre que Déu existeix,
és per la religió de la bellesa.

Només sé pelegrinar a la fe.
I encara que hi torni,
tindré rosers punxant-me.

El sol surt al cementiri
i es pon a l'altar major.

1. Vaig tenir la sort i el goig de treballar al Monestir de Santa Maria de Les Avellanes l'any 1990-1991, quan encara era seminari Marista. El silenci, el paisatge, el claustre i l'església em van inspirar aquest poema. Encara ara, quan hi penso, em torba la bellesa de les imatges a la memòria.


2.Del meu llibre "Gàbies de vidre i pols", pàgina 61. Si el voleu comprar, us el puc enviar. Contacteu-me al meu perfil, sisplau.

dissabte, 9 de juny de 2012

SURO.



Suro suficient. La meitat per copsar la bellesa de l'entorn. L'altre per immersió en la humi(li)tat. Aprenc a no dubtar del corrent. Si plou, gràcies. Neva. El cor permuta l'ànsia en utilitat. Xera i guspires. Abans de. Suro.

divendres, 8 de juny de 2012

TROPS


S'encenen. Es repten: paronomàsia, sinestèsia, hipàl·lage. Es miren, lúbrics. Tenen el llampec del geni. S'afuen en el cim de la paraula: políptoton, oxímoron.  Trops. S'escriuen al·legories a la pell besada.

dijous, 7 de juny de 2012

ARCS MUTS


Estiguis a l'aguait.
Creixo.
Sóc molsa.
Et tapissaré
els arcs muts.
Nus.


SUDANELL...PER FI!!

Doncs caldrà començar per algun lloc, oi? Doncs bé, per perdre'm. A l'alçada del Decathlon me semblava que m'havia de desviar cap a l'esquerra, però no ho vaig fer. Truco al Joan, desesperada perquè pensava que m'esperaria amb un ganivet d'espetllar ovelles.... Me diu cap on he d'anar, i que a més encara no hi ha ningú, que vagi fent. A l'alçada d'un poble gran (Albatàrrec) em vaig aturar per consultar el GPS (gran paper suat) que anomenem mapa. Un home em mira bé fins on arriben els seus ulls i em dóna les indicacions per arribar a Sudanell. Cau la justícia divina a Lleida, es poden coure ous ferrats dins del meu moneder. Llegeixo el rètol i m'enamora el poble. Ara cal trobar un lloc on deixar el vehicle per a que no molesti. Vora el canal és un lloc adient. Tris-tras, me'n vaig cap a la plaça en qüestió. Dues persones me veuen acostar i els semblo tan decidida que creuen que sóc de l'organització. Doncs no, jo sóc la Montse Aloy. I em somriuen, i ens presentem: són la Núria Niubó i el Marc Torrent. De Lleida! Truquem al Joan: "Ei! Ja sóc a la plaça! Hi ha dues persones més que et volen veure! Que véns?" Ens abracem. Per fi!! Després de múltiples gemeils, de 5 trucades i de comentaris creuats als blocs...ets real!!
Realitat crua i dura: no fem lo recital amb els músics. Porten massa cervesa al cos per fer-mos cas. Ens desviem a l'esquerra (no, lo Zapatero no sap on cau Sudanell) i anem a una altra plaça més guai, amb cadires per als que escolten, micro per als que parlem, taula de so (quin lujo!!) i aigua! Entre que fem i no fem, tinc temps de posar-me una samarreta i pantalons no suats. Veiem que tot comença a bellugar-se. Els nostres espectadors són els estadants del centre per a discapacitats psíquics Casa Nostra. Tenim molta sort: van ser molt amables amb nosaltres, pacients, educats. Nens que juguen a empaitar-se, pares que parlen lluny, gent que passa...Repartim els punts de llibre que hem creat tots dos amb l'ajut de la muller del Joan, que és qui ha fet els dissenys.

I ara sí. Passa el temps, cal començar. Llençar-se...Els versos estan a punt de solfa. Dos poemes per cap, música al mig, i dos poemes més... Decideixo il·lustrar amb exemples els poemes abans de recitar. Sóc profe per deformació professional. El Joan s'hi apunta. Hi afegim la Núria, que ens recita a tots dos, i el  Marc, que ens deixa amb la boca oberta amb un poema genial sobre un dictador (properament aquí, ho prometo). En Xavier Macaya volta per allà. Ha de tocar després, és el profe de violí del Cinto, el germà del Joan. Ell, emocionat, també forma part del recital. Ha fet possible que ens trobem allà, a la 2ª Festa de la Música a Sudanell. Explico al públic com ens hem conegut, la gent somriu, el Joan i jo som feliços. Objectiu complert!! Per celebrar que encara ens dura l'eufòria anem a fer una cervesa al bar "El Racó". I ens hi estem una bona estona. I acomiadem la Núria i el Marc amb abraçades i promeses d'anar a Lleida a veure'ls. I a recitar-hi en el seu local. Amb en Joan continuem fent-la petar (em costa poc, trobar tema de conversa ;) ) fins que l'estómac i la sensatesa me diuen que he d'enfilar la N-II cap a Verdú, terra argilosa que ha bastit la cantireta. Una altra abraçada. Un somriure de comiat. Una promesa de veure'ns i recitar junts. Quin dia, el de Sudanell!!
La foto dels que tocaren el cel, aquella tarda. La cantireta porta els cabells curts i ulleres de color vermell.

PSST... Mos lloguem per fer altres recitals, lo Joan i jo. Paguem abundosament amb la nostra simpatia i els nostres poemes. Contacte, aquí per al Joan  o aquí mateix, a ca la cantireta. Gràcies per la paciència...

dimecres, 6 de juny de 2012

FERIDA

d'aquí
Com que no li feia mal, es va adormir mentre el tatuaven. Aquell trau on acaba la punta del ganivet no ha cicatritzat mai. El fetge li supura per la ferida. Es lleva mort.

Participació al 249 joc literari de can Tibau.

dilluns, 4 de juny de 2012

RETÒRICA, 500 rpm!


Per a la llengua anglesa, els apòstrofs són essencials. Uneixen les possessions i el seu amo, a pesar de la distància o l'edició del text.
Per a la retòrica, l'apòstrofe és un clam a algú al mig del poema, generalment sense resposta.

Oh, poesia esquerpa!
Retòrica de nit,
metàfora bleda al llit.
Sóc un angle obert,
sóc mig anglesa, és ben cert.
The poet's secret gold
is to have and to hold.

Entrada amb el número 500.

SEMIÒTICA


Cavalco entre icones.
L'emissor fa ganyotes.
Es perden codis i esquelles.

El meu índex festeja la paraula.
Li llepa l'orella. Riuen.
Bel de missatges als canals. Orals.

Damunt del paradigma onegen
vocals dèbils, hacs mudes.
Veïnes, s'escolten pels envans.

El sintagma envia cartes
en què la línia
sempre és diagonal i relativa.

Entén-me. Desxifra'm.
Nua'm fonemes
entre verbs. 
Adverbia'm.


Per als que escolten, llegeixen i aprecien el meu verb. Per a la Núria, el Marc i el Joan. Quina tarda, la de dissabte a Sudanell...!! Properament, la crònica i la foto on hi surt la cantireta!


diumenge, 3 de juny de 2012

no hi ha pont per creuar la Via Làctia...


El segon poema del poeta xinès Ruan Ji, del qual ja en vaig traduir un primer poema que podeu trobar aquí.

Els afers del món estan completament desendreçats...

i és una llàstima que no puguem estar-hi més -
       la jovenesa dura una hora,
       el rou del matí ja espera el sol.

Si pogués retenir les regnes del carro solar!
Llavors la seva llum brillant no s'esgotaria mai!

Quin pendent més dur, el camí cap al cel,
i no hi ha pont per creuar la Via Làctia...

Em rento el cap a la riba del riu Yanggu,
viatjo fins al cim de Kunlun -
     allà escalo els Turons Celestials
       per collir violetes fragants.

No val gens la pena competir amb el tarannà del món...

Guaiteu! Què infinit és l'univers!

Traducció de l'anglès de Montserrat Aloy i Roca

dissabte, 2 de juny de 2012

BAUDELAIRE

Si estimes, escolta. Si t'estimen, escolta. I meravella't. Lliga't amb un fil de plata a la cadira, eleva't... Francesc Mompó me l'ha fet descobrir.