Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
S'encenen. Es repten: paronomàsia, sinestèsia, hipàl·lage. Es miren, lúbrics. Tenen el llampec del geni. S'afuen en el cim de la paraula: políptoton, oxímoron. Trops. S'escriuen al·legories a la pell besada.
Només desconec la hipàl·lage. Sóc bona alumna?
ResponEliminaUf, més que jo, Helena!
ResponEliminaEls he tingut que buscar quasi tots...
HELENA: després de l'enllaç, la paraulota il·luminada. No pateixis, ets una gran alumna! ( i jo aprenc també de tu...)
ResponEliminaGLÒ: és feina, això. Divertimento literari. Però entreté, i fa anar més enllà...
ResponElimina