MITJANES
Voldria fer les mitjanes amb all-i-oli. Voldria empaperar el Partenó amb exàmens. Voldria justificar perquè el vermell no és un color de vida. Aviat llicenciar serà conjugat. Aviat les mitjanes amb els alliberats del jou dels professors. I cava. Sempre.
Alliberem-nos, doncs, amb cava
ResponEliminai les mitjanes que siguin, preferiblement, més que mitjanes, grans
avui faig dijuni i medito , vetllo les armes i respiro , no em conve mejar car. he d'estar afinat com violí ,un llaüt , he defer una despesa d'amor que no te límits
ResponEliminaQue bona, empaperar d'exàmens el Partenó! Jo sí que vull una mica de cava, aquest poema es mereix un brindis.
ResponEliminaAlliberar-se del jou dels professsors, aviat per molts alumnes!. El cava...sí que brolli, cerquem bones noves per celebrar!.
ResponEliminaAviat s'alliberaran molts alumnes. I tots els professors!
ResponEliminaCava, sempre!
Ex-cavar els pòsits del penediment, treure a la llum el millor de cadascú, en la foguera. Al Sol.
ResponEliminaQue bo el teu joc de paraules. Jo visc amb una representant del vostre gremi i sé les ganes que teniu d'obrir el cava.
ResponEliminaSalut!!!