Passa al contingut principal
Etiquetes

QUE L'ALÈ SIGUI LLUM

Quan hom tanca una porta, queda la llum dins. Quan hom la fa fora, què queda? Si escriu, si canta, potser la llum trobarà l'escletxa a l'exterior. I el cicle recomença. No oblidem respirar, ni sospirar. Deixar que l'alè també sigui llum.



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Elfreelang16 de juny del 2012, a les 16:42

    deixem que l'alè aleni i anheli fils de llum i teixits de claror

    ResponElimina
  2. Helena Bonals16 de juny del 2012, a les 17:01

    Tot el que baixa puja.

    ResponElimina
  3. zel16 de juny del 2012, a les 23:00

    Cantireta del meu cor, jo cada cop que respiro a fons, em punxa l'ànima...

    ResponElimina
  4. Vicent Llémena i Jambet16 de juny del 2012, a les 23:44

    L'alè, qualsevol gest, senyal, color, cosa, pot ser un acte de paraula, pot ser llum.
    L'amor a la paraula fa que tot puga ser llum.

    Vicent

    ResponElimina
  5. penyabogarde17 de juny del 2012, a les 0:52

    Bona cantantesa...i avui hem fet 73 gols!

    ResponElimina
  6. cantireta18 de juny del 2012, a les 2:04

    Quan l'altre pren l'alè, i el guarda, esdevé etern.
    M'heu emocionat amb els vostres comentaris.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars