Passa al contingut principal
Etiquetes

ARCS MUTS


Estiguis a l'aguait.
Creixo.
Sóc molsa.
Et tapissaré
els arcs muts.
Nus.


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. El porquet7 de juny del 2012, a les 21:34

    Mmmm, m'agrada. Ja pots estar a l'aguait, ja, que finalment el tapís vencerà!

    ResponElimina
  2. Garbí247 de juny del 2012, a les 22:38

    deixem que la molsa ens abraci....es prou sugerent

    ResponElimina
  3. Alba7 de juny del 2012, a les 23:01

    M'encanta! Sóc fan de la molsa i la humitat que l'envolta.... quina llàstima que visquem en un lloc de tanta sequera!!!

    ResponElimina
  4. Miquel Àngel 8 de juny del 2012, a les 0:53

    L'uter humit de la terra...

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog8 de juny del 2012, a les 1:14

    Quin poema tan sensual!
    M'agrada!!!

    ResponElimina
  6. Anònim8 de juny del 2012, a les 20:32

    Mmm tu ets la molsa que ho cobreix tot. Fantàstic!

    (gypsy a RC)

    ResponElimina
  7. Dafne8 de juny del 2012, a les 21:50

    Ni nus, ni muts, la teva essència els vesteix i engalana amb belles paraules!!!
    Ets una crack!!!

    ResponElimina
  8. cantireta10 de juny del 2012, a les 14:20

    MOLSA, MOSS... sona sensual, sona com seda, se sent... Gràcies a tots per llegir-me, i rellegir-me...

    ResponElimina
  9. Ramon Pruneda10 de juny del 2012, a les 23:32

    embaladit veig com tan poques paraules poden crear nous somnis.
    Felicitats.

    ResponElimina
  10. cantireta13 de juny del 2012, a les 11:20

    MONCAT: gràcies a tu. Sempre tan poètic, inspirador, BELL. Petons.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars