RETÒRICA, 500 rpm!
Per a la llengua anglesa, els apòstrofs són essencials. Uneixen les possessions i el seu amo, a pesar de la distància o l'edició del text.
Per a la retòrica, l'apòstrofe és un clam a algú al mig del poema, generalment sense resposta.
Oh, poesia esquerpa!
Retòrica de nit,
metàfora bleda al llit.
Sóc un angle obert,
sóc mig anglesa, és ben cert.
The poet's secret gold
is to have and to hold.
Entrada amb el número 500.
Jo de poesia poc en sé, d'apòstrofs tampoc no massa. Però escolta, 500 posts no són poca cosa. Felicitats.
ResponEliminaGràcies, Xexu. Volia celebrar-ho així, a la manera poètico-anglesa!
ResponEliminaUna abraçada!!
500!
ResponEliminaDeu n'hi do...
Felicitats, Cantireta!
Jo que per tenir quaranta-huit anys no em van arribar les classes de català-valencià ací a València el primer contacte que vaig tenir amb els apòstrofes va ser amb el francès, tampoc no vaig tenir classes d'anglès, que per cert és una assignatura pendent que hi tinc.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Doncs sí, a veure si organitzem algun apòstrof.
ResponElimina"to have and to hold" sona molt bé. Tenir i retenir.
ResponEliminaEts una "coma" voladora penjada del cel blau...
ResponEliminaTenir i retenir, i que el pòsit no s'amargui amb el temps.
ResponEliminaPetons a tots.