MATÈRIA DE DESIG
 |
| gemecs dedicats |
Penjo
els teus gemecs
del
meu
cos i en
faig
bellesa i desig.
Tinc una obligació amb el desig. M'explico. Sabeu que la cantireta beu en moltes fonts i pous. Sí, no paro quieta. Lligada amb fil de plata faig i desfaig en el torn del meu pensament, i embasto poemes. Sóc feliç mentre escric. M'entenc mentre escric. M'elevo mentre escric. I ara aquest doll de paraules que trec com si d'un alè celestial es tractés s'ha convertit en matèria. No, no és un llibre. És aquesta bellesa de penjoll. I la seva autora és la Montse Bote, una joiera que mai deixa indiferent. Viatgen a Roma, la ciutat eterna, amb els poemes i el penjoll. Sóc molt feliç. Gràcies, Montse, per tantes coses...
Que bonic que facin un penjoll dels teus versos. És preciós!
ResponEliminam'encanta Cantireta!! els versos, el penjoll i la dedicatoria! No et mereixes menys!
ResponEliminaGracies a tu, per compartir amb nosaltres la bellesa dels teus sentiments, una abracada!
ResponEliminaQuin conjunt més bonic, el penjoll i els versos. Sensualitat i sentiments per compartir. Vaig conéixer les seves joies, a través del bloc Al pensamiento que se sucede
ResponEliminaCantireta, sí, no només és escriure, és necessitar un discurs que ens conduïsca el desig, jo tinc una amiga quw ha endegat el seu vell camí en la pintura i la joieria, i n'ha fet el seu discurs, ara sí, més seriós que abans, tot i que sempre ha estat de seriosa.
ResponEliminaVicent
M'ha semblat excl.lent. Aquest penjar quelcom tan efímer com un gemec a una cosa tan material com la carn.
ResponEliminaOstres, per això val la poesia.
¡¡Ahhh!!
Sé que algun dia el duré posat. Com porto posats alguns versos.
ResponElimina