SANG, ENCARA
Mos i mesura.
Punts de fuga
en l'horitzó.
Carrers excelsos
fascinen vides.
Sang, encara.
De visites a llocs que, amb nous ulls, esdevenen fascinants. Cal sorprendre's, mentre hi hagi sang a la vena.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
tota la raó! mentre tinguem sang a les venes.... no hem de deixar de sorprendre'ns!!! que la vida és meravellosaaaa!! :P Un petonàs!
ResponEliminam'agrada, m'agrada, cantireta...
ResponEliminaet descobrim gràcies al Josep i a l'Òscar i paga la pena...vine a visitar-nos i no ens deixis!
ResponEliminaestà clar que tindrem una intensa relació epistolar, pensa que nosaltres som del Maresme i que a cinc kilòmetres de la seu de la penya Bogarde hi ha la bonica vila d'Argentona, la capital mundial del cantir.
ResponEliminaRenovem els ulls i oxigenem la sang i les idees!
ResponEliminaÉs veritat, de vegades me n'oblido que em corre sang per les venes, som-hi, és clar que sí!!
ResponEliminaQuan em netejo les ulleres, encara de nit, hi veig més clar, i sento cada batec del cor a la pell.
ResponElimina