S'ha produït un error en aquest gadget

divendres, 3 de maig de 2013

ALEIX DE FERRATER



d'una sinyora que se maquilla

Et miro 
des de l’altra banda de la piscina
i no em bellugo, i no et bellugues,
i l’aigua és entre nosaltres quieta, 
serena, tremendament immòbil.
El teu reflex s’allarga en lleugera tentina.
Me’l miro, et miro, 
me’l torno a mirar i l’agafo.
El meu cap ho recorda bé, 
humit, cada estiu.

No el conec personalment. Un dia aniré al lloc on treballa i me presentaré. Mentre, com que escriu BÉ, em permeto prendre-li aquest poema, amb el seu permís, i fer-vos un camí de molles que porta fins a relats en català. Gràcies en nom seu. 

9 comentaris:

  1. Què gratificant és quan algú reconeix la teva feina i obre un "camí de molles" perquè els altres arribin a tu.
    Preciós poema!

    Aferradetes.

    Ps: Faràs bé d'anar-hi. :)

    ResponElimina
  2. Content que estarà, l'home...
    Salut sempre.

    ResponElimina
  3. doncs jo , cantireta, tinc el plaer d'haver-lo conegut en persona i t'he de dir que és encara millor persona que poeta, que ja és difícil en el seu cas... Vital ,alegre, planer... no allarguis la visita no te'n penediràs !

    salutacions !!!
    joan

    ResponElimina
  4. M'agrada el poema, seguiré el teu camí de molles.

    ResponElimina
  5. El bon company Aleix, amb la seva sensibilitat i òptica més clarivident que qualsevol altre humà, potser, té aquesta qualitat minimalista de l'instant. Com un haikú, retrata la sensació i el moment amb mestria.

    Chapeau!

    I gràcies per donar-lo a conèixer, cantireta, al teu blog. Bon homenatge a un bon home.


    d.

    ResponElimina
  6. Si que és bonic el poema...i també m'agrada el títol del seu bloc, " Camí de molles", perquè ningú no es perdi, a no ser que se les mengin els ocellets...
    Petonets de cap de setmana.

    ResponElimina
  7. M'agrada!
    No conec el poeta, i és molt interessant. Gràcies pel presentar-lo.

    ResponElimina
  8. Jo també he tingut el pler de conèixer l'Aleix. Un gran poeta i una persona amb molta vitalitat i optimisme, que és el que més ens cal en aquests temps de foscúria.
    una abraçada!
    FRANCESC

    ResponElimina
  9. Tampoc el conec personalment, però sí com a escriptor i com a afable i lúcid comentarista a RC. s mereix,sens dubte, aquest homenatge.

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!