ALEIX DE FERRATER
 |
| d'una sinyora que se maquilla |
Et miro
des de l’altra banda de la piscina
i no em bellugo, i no et bellugues,
i l’aigua és entre nosaltres quieta,
serena, tremendament immòbil.
El teu reflex s’allarga en lleugera tentina.
Me’l miro, et miro,
me’l torno a mirar i l’agafo.
El meu cap ho recorda bé,
humit, cada estiu.
des de l’altra banda de la piscina
i no em bellugo, i no et bellugues,
i l’aigua és entre nosaltres quieta,
serena, tremendament immòbil.
El teu reflex s’allarga en lleugera tentina.
Me’l miro, et miro,
me’l torno a mirar i l’agafo.
El meu cap ho recorda bé,
humit, cada estiu.
No el conec personalment. Un dia aniré al lloc on treballa i me presentaré. Mentre, com que escriu BÉ, em permeto prendre-li aquest poema, amb el seu permís, i fer-vos un camí de molles que porta fins a relats en català. Gràcies en nom seu.
Què gratificant és quan algú reconeix la teva feina i obre un "camí de molles" perquè els altres arribin a tu.
ResponEliminaPreciós poema!
Aferradetes.
Ps: Faràs bé d'anar-hi. :)
Content que estarà, l'home...
ResponEliminaSalut sempre.
doncs jo , cantireta, tinc el plaer d'haver-lo conegut en persona i t'he de dir que és encara millor persona que poeta, que ja és difícil en el seu cas... Vital ,alegre, planer... no allarguis la visita no te'n penediràs !
ResponEliminasalutacions !!!
joan
M'agrada el poema, seguiré el teu camí de molles.
ResponEliminaEl bon company Aleix, amb la seva sensibilitat i òptica més clarivident que qualsevol altre humà, potser, té aquesta qualitat minimalista de l'instant. Com un haikú, retrata la sensació i el moment amb mestria.
ResponEliminaChapeau!
I gràcies per donar-lo a conèixer, cantireta, al teu blog. Bon homenatge a un bon home.
d.
Si que és bonic el poema...i també m'agrada el títol del seu bloc, " Camí de molles", perquè ningú no es perdi, a no ser que se les mengin els ocellets...
ResponEliminaPetonets de cap de setmana.
M'agrada!
ResponEliminaNo conec el poeta, i és molt interessant. Gràcies pel presentar-lo.
Jo també he tingut el pler de conèixer l'Aleix. Un gran poeta i una persona amb molta vitalitat i optimisme, que és el que més ens cal en aquests temps de foscúria.
ResponEliminauna abraçada!
FRANCESC
Tampoc el conec personalment, però sí com a escriptor i com a afable i lúcid comentarista a RC. s mereix,sens dubte, aquest homenatge.
ResponElimina