ARAGALL, SORRA, JO
 |
| Mai és igual, com l'ull que mira... |
Si has de venir, esborra
l'emoció en el meu verb.
Desglaça'm, atrapa el gas...
Que tot neguit sigui sorra,
que el tracte s'ajoqui en la pell.
La boira desdibuixa la línia
del passat en l'aragall del jo.
Convexa. Preeminent.
Cap retret cap a les mans;
els versos, abelles en oració.
Fang refractari, rèplica:
un lilà de llum i llavis.
No puc anar-me'n sense tu,
la gènesi de la bellesa recomença
en el silenci del cos que et sotja...
si et llegeix vindrà, preciós
ResponEliminaAbelles en oració.
ResponEliminaPreguem.
Preciós, preciós... com que jo sóc en un moment molt diferent del teu... ho veig des d'una altra banda:
ResponEliminaSi ens hem de trobar
recorda sempre aquella història
que ens inventàrem junts.
Quan tot ho comptàvem
enfilant mots
com pedres de colors
per fer collarets que ens embellien.
Si has de venir
no, no l'esborris, l'emoció del meu verb.
Que la pell es faci diàleg
i les paraules siguin de pell.
Escriu-me el treu desig
com la primavera escriu
el verd tant tendre
a les puntes del dits.
Us admire. Jo, després de "Si vas a venir" ja m'he perdut.
ResponEliminaLa boira desdibuixa la línia del passat, però finalment se'n va i tot es converteix en una fest d'emocions...
ResponEliminaPetonets.
Quin parell de poetesses!
ResponEliminaEsmaperduda, bocabadada, esbalaïda em trec el barret.
'Aurora de l'Aragall' és un títol de Joan Llacuna, notable poeta ja difunt.
ResponEliminaEscrius unes imatges molt potents, Cantireta.
Quines paraules més boniques!
ResponEliminaM'encanta!
Preciós, cantireta!! Bon cap de setmana.
ResponEliminamolt bonic montse i expressat amb una mestria i riquesa de lèxic que aclapara !
ResponEliminafelicitats!! i no et superis tant que ens deixaràs enrere a tots !!
;-), és broma. És un plaer poder aprendre de tu
abraçadetes
joan