 |
| M.C. Escher, Relativitat, 1953 |
Participació desimbolta i gens relativa als relats conjunts, en què tot depèn de com se miro... amb ulleres o sense ;)
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
- Obtén l'enllaç
- X
- Correu electrònic
- Altres aplicacions
Etiquetes
Participació desimbolta i gens relativa als relats conjunts, en què tot depèn de com se miro... amb ulleres o sense ;)
Comentaris
Quan trobem la manera de ser raonablement feliços, sempre hi ha alguna cosa que ho espatlla. Mira que posar xocolata blanca al rebost...
ResponEliminasi queda interés sempre quedarà algun lloc per trobar-se
ResponEliminahaha, que bona que ets! També poden fer l'amor per whats que ara està molt de moda :)
ResponEliminaCoi, n'hi ha de terroristes, la xocolata blanca és un atemptat contra la decència... el lloc és el de menys... o no! no se sap mai.
ResponEliminaPerò ets boníssima, això sí!!!
Mirant el quadre ja m´he marejat! quina mania té la penya en fer-ho tot tan complicat per poder dir que és relatiu.
ResponEliminaBagué , deus ser una mica cavernícola, veste´n a dormir... Si un dia no tens sexe, no passa absolutament res
Al sostre, potser els resulta una experiència diferent :)
ResponEliminaUn relat divertit i amb tecnologia ben actual ! ; )
ResponEliminaTanta modernitat els va esgarrar la troca...
ResponEliminaÉs convenient tenir sempre algun plan alternatiu!
ResponEliminaQuan tot falla, la qüestió és no rendir-se. Bon relat
ResponEliminaUna mica complicat. A veure, quins dies hi haurà el rètol a la porta de l'ascensor on digui: aturat per revisió? El tema de l'escala el trobo encara més difícil, podria dir: estem pintant les baranes, sisplau facin servir l'ascensor...
ResponEliminaAquests dos encara deven menjar pa de noces, tan fer l'amor!? Què no fumen?
ResponElimina