ESBORR(ON)A'M
... és timó del braç,
i és marfull del marge,
i ametlló damunt pedra,
i mel liquant-se en la lenta
escriptura dels dies en la pell.
Vine, esborr(on)a'm els dubtes...
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
m'esborrones de bon matí...
ResponEliminaun cop més me trec el barret, cantireta...
Deixa-te'l posat, Carme, que ja fa sol ;))
ResponEliminaGràcies, sempre, per la teva amabilitat i sinceritat...
La poesia esborra els dubtes, alhora que pot esborronar-te, com els arbustos en el camí, "la lenta escriptura dels dies en la pell", com la d'aquest poema.
ResponEliminaBooooooooneeeeee! M'ha agradat molt!
ResponEliminaQue bonic, aquest poema. M'agrada molt.
ResponEliminaEls dies escriuen en la nostra pell, però si ho fan tan dolçament...
ResponElimina