Passa al contingut principal
Etiquetes

STARBUCKS

Senzillament genial!

S'obren. Potser sobreres,
les finestres del cap.
I el cor, encara fosc,
salvatge, humit per la petja
poc encertada, espurneja
en blau, com si la fidelitat
li anés baldera. Sospira?

Se saben conscients del llum.
Al cap. La idea. La pena.

Passen, veloces, les hores,
com els grans de cafè a les mans,
com l'escalf del te en els guants... 

Passo pel davant. Recordo la foto en veu alta...T'ho devia. Gràcies, David!!

 Linger With Pleasure by Ane Brun on Grooveshark
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. Winston Strike15 de maig del 2013, a les 9:42

    Molt suggerent i encantador. La felicito, senyora Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta15 de maig del 2013, a les 10:43

      Benvolgut Sr. Strike,

      quina il·lusió saber que es troba bé de salut, i que li agrada aquest post. Lo David té un ull increïble, em té els meus robats. Però ja ho deu saber, vostè ;)

      Gràcies per la seva amabilitat. Intento correspondre amb bellesa a aquest món caòtic i sense gaires voreres definides.

      Un petó.

      Elimina
  2. jpmerch15 de maig del 2013, a les 11:10

    ...i molt ben recordada.

    Bon dia , xiqueta!

    ResponElimina
  3. music15 de maig del 2013, a les 12:43

    Nice Blog !!

    ResponElimina
  4. David Lázaro15 de maig del 2013, a les 13:40

    El que m'agrada també, a banda d'escollir la foto, és que t'hagis fixat en un element que, sincerament, em va sobtar al veure-la a casa: les llums sobre les noies. Poder podrien ser idees.
    Molt maco, Montse i moltes gràcies.

    ResponElimina
  5. Pere15 de maig del 2013, a les 14:39

    Poema preciós i difícil.
    El temps s'escurça i és hora de pensar amb el cap ... o sentir amb el cor.

    Bona tarda Cantireta.

    ResponElimina
  6. Olga Xirinacs15 de maig del 2013, a les 15:44

    Salutacions amb cafè.

    ResponElimina
  7. Anònim15 de maig del 2013, a les 17:27

    Es curiós l'starbucks, triomfen les cadenes de menjar ràpid barates, i les cadenes de cafes cars. A la resta del mon encara ho entenc que triomfi perquè el cafè es una porqueria, però a la zona Mediterrania? pfff

    ResponElimina
  8. Mares15 de maig del 2013, a les 19:15

    Magnífico escenario, alrededor de un café, donde has conseguido que brote un poema con olor intenso y sabor a médula.
    Reconfortante.
    Inspirador poema.
    Me gustó.

    ResponElimina
  9. M. Roser15 de maig del 2013, a les 20:28

    Segurament les idees que els passen pel cap tenen llum pròpia.
    Bona pluja, Cantireta.

    ResponElimina
  10. Glo.Bos.blog16 de maig del 2013, a les 10:33

    Noies amb idees o santes amb aureoles?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars