Amb els colzes i les rels...
 |
| Semblants en tant... |
Vaig néixer tard, al tombant
del segle metàl·lic i cru,
amb els fils desmaridats
de la tenalla i el cor dur.
I vaig fer-me constant
en la ferralla i la pedra ,
de veure com la saba nova
feia fruit en la primavera,
i perdia abelles i cera.
Ara que guerxo i gepic,
maldestre en la bellesa,
imito el puntal tort
i procuro fer llum sincera.
Aniversari d'haver ensopegat amb aquestes mans. Li devem a en Van Morrison ;) Petons, Enric.
La saba de l'arbre, alimenta el fanal perquè ens il·lumini amb la seva llum...Mimetisme entre la natura i la tecnologia. Un núvol blanc i llunyà, no s'ho acaba de creure...
ResponEliminaPetonets i bon diumenge.
Els colzes, els de saba i els metàl·lics, ajuden a saber de lletra. Ens fan alts i nobles.
EliminaGràcies per la teva gentilesa, Roser.
i com deia el mateix Van Morrison: "the best is yet to come".
ResponEliminaUn petó peque.- Ens veiem aviat
:0)
Eliminai et fas constant i fas que ens sigui més clar , bell i bò d´atravessar aquest cami.
ResponEliminagràcies. besades sinceres.
p-d sempre excelent el sr. Morrison
Amb la teva paraula, la meva lletra es fa clara. Traspassa la por amb la força dels dits que escriuen.
Elimina:*