PREMI CORAL, MÚSICA I NENS!!
Uns apunts sobre la meva ciutat natal |
Aquest proper diumenge la Cantireta, provista d'una flauta dolça, unes partitures i un mocador carbassa, anirà a Sant Eloi (no, no és el meu sant, tot i que s'hi assembla) a celebrar els 50 anys de la creació de la Coral Infantil Mestre Güell, guardonada amb un Premi Culturàlia l'any 2004, premi que atorga l'Ajuntament de Tàrrega a la trajectòria cultural i social d'una entitat per la difusió dels valors musicals i de participació entre els més menuts de la ciutat i pobles veïns. Em fa molt de goig dedicar aquesta entrada al bloc a qui han estat les meves "tietes" postisses, la Carme Miralles i la Maria Escribà, que m'han vist créixer, fer-me adolescent, fer-me adulta, casar-me i veure els meus fills com si fóssim de la mateixa família. Perquè entre partitures, rialles, notes, concerts i molts, molts assajos, hem tocat en llocs com el Palau de la Música Catalana. La música m'ha fet més bona persona. Gràcies, sempre, per l'acolliment, per ser qui sou, els que anem a posar música a l'esdeveniment: Pilar, Imma, Mireia, Imma, Jordi, Miquel, Lluïsa, Josefina, Montse, Carme, Maria, Jaume. Som collonuts!! Una super abraçada!!!
El teu entusiasme és vital!
ResponEliminaEnhorabona i si...sou collonuts!
Abraçades!
Vaig néixer esverada!! ;)
EliminaUn petó!
Gràcies! Cal donar reconeixement a la feina ben feta. 50 anys donen per molta música...!!
ResponEliminaAbraçades!!
És veritat que la música ens fa millors. Aquell concert al Palau suposo que va ser emocionant.
ResponEliminaT'imagino com el flautista d'Amelin ... amb tots els nens al darrera.
Bona tarda Cantireta :)
La música al Palau va ser una de les millors experiències que he tingut. Eufòrica, vaja!!
EliminaEls nens m'agraden. JO també sóc encara nena, i mestra ;)
Un petonet!
Sí que sou collonuts i energia no te'n falta.
ResponEliminaI TU, un solet!! :0)
EliminaTé molt de mèrit, ser bona poeta i música!
ResponEliminaEm fas posar vermella, Helena... Gràcies, tu també ets un crack!!
EliminaQue vagi bé, Cantireta, amb aquest entusiasme no pot ser d'altre manera.
ResponEliminaNo sabia jo que eres flautista, dolça si que sabia que en ets!
A casa ens van fer estimar la música amb un piano que va comprar l'avi. Sempre escoltem música...
Elimina:0)
:)
ResponEliminaHo tens tot.
La meva admiració també.
Petons.
Gràcies, Xavi!! Feliç de que passis per casa...
EliminaPetons!
Ale! que xuli! Enhorabona pels 50 anys!!!
ResponEliminaA veure si un dia us puc escoltar!
:)
El 22 de desembre farem un concert a l'Ateneu de Tàrrega. T'hi espero!!
Elimina:0) i petons!
Quin retrobament més entranyable hem tingut!!!
ResponEliminaI gràcies a aquests 50 anys de la Coral he descobert aquest racó teu tan especial.
Una abraçada Cantireta, Montse...
Estimada Tenora,
Eliminaens agermana la calidesa de la fusta, el ritme de la música i el bressol dels somriures mentre toquem. Hi ha una connexió neuronal entre nosaltres que ningú s'explica, però que tothom nota quan ens escolta. I és que l'amistat sempre va més enllà del temps, es porta en el cor i del cor va al cap, i del cap a les mans.
Una gran, gran abraçada...
Alguna passejadeta hi he fet per Sant Eloy...Que bonic, cinquanta anys de coral...Ja diuen: qui canta tot el dia, té cent anys d'alegria, apa , cinquanta més! Felicitats.
ResponEliminaPetonets Cantireta.
Ara tinc maldecoll, però aixines que puga me poso a cantar com una cadernera!
ResponEliminaPetons amb mel.