S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 8 de maig de 2013

ESBORR(ON)A'M



... és timó del braç, 
i és marfull del marge,
i ametlló damunt pedra,
i mel liquant-se en la lenta
escriptura dels dies en la pell.
Vine, esborr(on)a'm els dubtes...



6 comentaris:

  1. m'esborrones de bon matí...

    un cop més me trec el barret, cantireta...

    ResponElimina
  2. Deixa-te'l posat, Carme, que ja fa sol ;))

    Gràcies, sempre, per la teva amabilitat i sinceritat...

    ResponElimina
  3. La poesia esborra els dubtes, alhora que pot esborronar-te, com els arbustos en el camí, "la lenta escriptura dels dies en la pell", com la d'aquest poema.

    ResponElimina
  4. Booooooooneeeeee! M'ha agradat molt!

    ResponElimina
  5. Que bonic, aquest poema. M'agrada molt.

    ResponElimina
  6. Els dies escriuen en la nostra pell, però si ho fan tan dolçament...

    ResponElimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!