Ves al contingut principal

STARBUCKS

Senzillament genial!

S'obren. Potser sobreres,
les finestres del cap.
I el cor, encara fosc,
salvatge, humit per la petja
poc encertada, espurneja
en blau, com si la fidelitat
li anés baldera. Sospira?

Se saben conscients del llum.
Al cap. La idea. La pena.

Passen, veloces, les hores,
com els grans de cafè a les mans,
com l'escalf del te en els guants... 

Passo pel davant. Recordo la foto en veu alta...T'ho devia. Gràcies, David!!

Linger With Pleasure by Ane Brun on Grooveshark

Comentaris

  1. Molt suggerent i encantador. La felicito, senyora Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Sr. Strike,

      quina il·lusió saber que es troba bé de salut, i que li agrada aquest post. Lo David té un ull increïble, em té els meus robats. Però ja ho deu saber, vostè ;)

      Gràcies per la seva amabilitat. Intento correspondre amb bellesa a aquest món caòtic i sense gaires voreres definides.

      Un petó.

      Elimina
  2. ...i molt ben recordada.

    Bon dia , xiqueta!

    ResponElimina
  3. El que m'agrada també, a banda d'escollir la foto, és que t'hagis fixat en un element que, sincerament, em va sobtar al veure-la a casa: les llums sobre les noies. Poder podrien ser idees.
    Molt maco, Montse i moltes gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu, David, pels enquadraments i les imatges.

      :*

      Elimina
  4. Poema preciós i difícil.
    El temps s'escurça i és hora de pensar amb el cap ... o sentir amb el cor.

    Bona tarda Cantireta.

    ResponElimina
  5. Es curiós l'starbucks, triomfen les cadenes de menjar ràpid barates, i les cadenes de cafes cars. A la resta del mon encara ho entenc que triomfi perquè el cafè es una porqueria, però a la zona Mediterrania? pfff

    ResponElimina
  6. Magnífico escenario, alrededor de un café, donde has conseguido que brote un poema con olor intenso y sabor a médula.
    Reconfortante.
    Inspirador poema.
    Me gustó.

    ResponElimina
  7. Segurament les idees que els passen pel cap tenen llum pròpia.
    Bona pluja, Cantireta.

    ResponElimina
  8. Noies amb idees o santes amb aureoles?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui sap... Prenen cafè, les santes? O til·la?

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX