S'ha produït un error en aquest gadget

dimecres, 31 de desembre de 2014

Arc del 2015

Ubicar-me. Dins teu o dins del món. En allò que hom anomena ànima, i en papers guardats a la butxaca. Besar-te els comiats abans que diguis res. Fer l'amor com si n'estés aprenent. Surar-te als palmells i ditejar-te fins al colze. Llegir en veu alta per a esfondrar el món amb la bellesa d'aquesta veu que diuen sap emocionar fins al plor. Escriure-us, fills, damunt de tot el que puc dir per amor. Respirar mentre camino, mentre nedo, mentre et miro i sospirar. No patir per aquesta vida, que amb 2 dies que dura un ha de ser per a la pell amb la pell estimada. Escriure, viure, abraçar per a ser més forts encara. I tornar-hi, tossuda, tots els dies d'aquest any que ha de venir: arcs els de les celles, del paladar, dels pulmons, dels palmells de les mans, dels colzes, dels genolls, del sexe quan et rep. Arc el del cel on tot hi cap. Bon 2015, i gràcies per llegir i/o deixar molles. Ja es faran barres de pa a mida que passin els dies... :-)

A Momentary Taste of Being by James Blackshaw on Grooveshark


diumenge, 28 de desembre de 2014

Gastroteca innocent ;-)

"Sí, ja passaré pel bloc per llegir-te... i com es deia? Candireta? Càligeleta? Cadireta?" "Sí, això mateix, ja me lligiràs quan te vaigo bé. Ale, siau."

carinyo...treiem-nos el plat de taula?


Ara, per deixar-me perdonar per no haver dit res (deia l'Olga que aquell que escriu per Sant Esteve desencalla allò que romania encallat al pap), us deixo amb una gastroteca... innocent, com jo. Perquè només hi tinc els ulls rere les ulleres, i diuen que són molt bonics, d'un color torrat i amb cràters que recorden els de la Lluna. Innocent...jo? ;-D

1. ESCALA NIFI: Internet al replà, amb la Plaiesteixon. (per a la Sandra)

2. Escorretolador: esperma de 1oo metres. Lliures, of course.

3. AIWAtsapp: reproductor xafarderu amb ràdiocaset, usualment col·locat, que espia els vostres missatges. S'ignora si ho fa amb bolígraf o per tauleta de fang.

4. ACAVAR: acció dels paletes que consistix en comensar una cosa i no donar-la per terminada. Sempre queda impune, valgo la resistència. 

5. OXIMORÓS: dit del versificador que queda a deure les mentàfores, pels puestos on passa. 

6. CENSiam: hortalissa experta en Matemàtiques, que compta els pèsols de les princeses. (per a la meva Núria)

7. TANGA DE BITLLES: peça de vestir reglamentària per a tirar aquestes peces de fusta i fer caure de l'emoció qui estigo darrere. (per al meu Joan Garbí)

8. Anotari: bloc de paper que duc al bolso, que redacta amb primor i entona de meravella. (per a tu, Enric) 

9. MEMEMBRILLO: "Codony, ja t'has fet un altre selfie???"

10. CARND'ELLA: tall molt apreciat pels consumidors de la Bescud'ella de Nadal, que va des del lòbul frontal de la senyora en qüestió fins al metatars del dit petit del peu esquerre, ungla i penelló inclosos.

10. bis. Els que mengen Carnd'ella haurien de conèixer la variant Escud'ella, molt apreciada a les illes en què manen les femelles. 

11. EVAGINACIÓ D'IMPOSTOS: anar-se a córrer (juergues, claro) a Suïssa perquè no se sàpigo quants orgasmes has tingut al teu país d'origen.

12. HUNS: Víkings solitaris.

13. TRETZEL: Malaltia estranyíssima que consistix en tenir net com una patena el número 13 d'una casa, d'un avió, d'un teiatru, etecetera.

14. ETECÈTERA: extraterrestre que sap llatí, i advertència que ni vénen més com ell.


Fins aquí, una mostra d'irreverència. Tingueu un bon dumenge, com diem aquí a l'Urgell :-)

Your Heart Is as Black as Night by Joe Bonamassa on Grooveshark
ct>

diumenge, 21 de desembre de 2014

16 Nadals

Avui, 22 de desembre, a les 2 de la matinada, el primer dia de l'hivern de 1998, va néixer la meva filla Beatriu, que havia de ser un regal de Nadal, i en canvi fou 4.2 kgs de criatura que en opinió del ginecòleg "un bebé bellíssim en el mateix moment de la naixença". Un petonarro, filla. :-)


1.

Vaig bressar el nadó
i el seu cor bategant
em va treure de l'ensurt.
Ella no sabia
què eren les seves mans:
les tenia tancades. Li vaig preguntar
si hi havia un lloc
on no existís el món.
No sabia què
era la veu: els llavis
formaven un mugró.

2. 

Al parc la nena diu:
observa'm. No comptarà
a menys que miris. I em mostra
com salta de costat, i a la corda, i la caiguda,
els trucs al pati a migdia,
cadascun desconegut fins que acaba.
A casa m'ordena:
guaita com menjo. La miro
fer-se un cabdell, dormir;
mentre intento sortir de la cambra fosca
la seva veu ensonyada em demana: mira'm.

3.

Sempre passàvem el balancí
cap als gronxadors
però aquesta nit recordo
el principi de la palanca,
assec la criatura en un extrem,
jo m'assec aprop del centre,
el punt de suport, de seguida té la potència
per enlairar-me de terra
i em manté suspès
pel seu minúscul pes, i riu,
jo atordit pel poder de la fórmula.


TRADUCCIÓ DE LA CANTIRETA, la seva mare :-)

FAMA igual a HAM

www.jmora.com


Farta de que la Fama se li escapolís, la poetessa rústega i màgica la tornà ham amb un cop d'escombra al cap. Els peixos, desnerits i poc avesats a veure novetats dins de la bassa, van picar-hi com a taurons. I la musa, que també passava gana, es conformà amb l'olor de la raspa d'una arengada fresca, i quatre molles poètiques amb gust a pernil que encara no formaven part de la digestió d'un gos afamat. "Poeta?...No pas, es confon....el carrer que busqueu és prop del cementiri de Montjuïc...No hi ha de què..."


PD. Basat en experiències pròpies. :-(

Fame by Fall Out Boy on Grooveshark

dimecres, 17 de desembre de 2014

Servei?

eletunk.com....digui?


".... no....que no....que no m'anten, home...que quina companyia tinc?...la de la meua dona...sí, la Gertrudis...i el gos....companyia no ni fa gaire, no...asperi.... i ara què diu aquet....mira que....Gertrudis!!....un whats....whats!....ara asstic per vostè....no, m'agrada més l'Afònica....ves, pel fusbol, clar....el que jo no miro i vostès no comproven que miro, clar...la Mirinda no tant... vull dir la Taronja...no, jo sóc més de Fanta...de llimona, eh?.....si oigo?.... oitant que ioiga....la Gerturudis ni fa 3 cops al dia....sí, l'om...sí, home, lo presentador sota l'om...oigo?...qu'és pensa que sóc sord?....tonto no, sord!!.... Gerturdis, un altre whats!!.... miri, ja'n tinc prou, eh?.... companyia?....ma sogra acaba de vinir a sopar....i s'ha endut la gossa...clar, que li faço companyia a la meua... dona, dona...Sí, la Bolafon no'stà mal, prò trobo que los megabraits no donen per ré...sí, si hem de sortir del poble per agafar cobertura...i un acostipat, de regal...no, no'n vull de regalos vostres, qu'estan anverinats...Gerturdis, lo whats dels....que dèiem? ah, pos sí... lo jazz no mos agrada gaire...sí, lo Brad Mehldau...ah, Ja'lte?...m'alegro...no...no m'alegro....Trudis, diga-li a la paia aquesta que no anvio fotos cotxines, que després me mires malament perquè no tinc...sí, hu tinc tot, miri: la sogra, la gossa, la Trudis. l'Ànima als peus i Nostresinyó presidint lo pessebre....pos no...no hi havia caigut...Ja?....O no?...si me fan Mobingstar?...no,Afònica...Trudis, diga-li al whats de la teua amiga cotxina que no anvio despulles per telèfon....ah...pos no...digui digui...no, si sopem tard...cap a la 1 de la matinada...."

PD. inspirat per açò.

REMBRANDT intern

Tu no ho saps, però és molt probable que m'hagis deixat i que no ens siguis conscient. Ara que aquesta foto que tinc de tu ja no et fa justícia, i en la qual deixaràs de somriure així que tanqui la tapa del telèfon on t'he guardat, n'hi ha una altra on em miro per si el teu reflex fa de mirall de la meva cara. Em rondes de nit, magnífic Rembrandt del meu cos, i fas estada i vespres en el meu sexe, el claustre que em vas versificar per turmentar-me sense tocar-me. Si m'has deixat, hauries d'esborrar-te dels noms que sota la dutxa les gotes van perfilant damunt del meu melic. El teu nom no em deixa. Ni dormir quan cap dels dos té son, ni guardar-ne per quan en tingui, i només siguis una empremta al costat del meu cos.

Called Out in the Dark by Snow Patrol on Grooveshark

dilluns, 15 de desembre de 2014

Retenir el paisatge

Atrapada... en aquest bes d'imatge
Avui passejaria vora teu, sense cabells de color blanc, sense pes en el cor que t'enyora, i seria el rastre del carbó que emigra del llapis per fer-se/ser discret. Fóra la llum que t'encercla mentre treballes, i el sospir del deseiximent. Un nom propi ple de records per encetar, un selfie amarat d'admiracions adjectives, el botó d'aturada entre els dos pisos d'un sandvitx deliciós, el trau on em perdria indefectiblement si fossis una jaqueta. Avui em faria molt esdevenir un quartet, una cambra petita habitada per tu i jo, amb 4 cordes on repenjar el cos i els braços, i trenar amor indexat: primer els dits, després els canells, després avançar cap al teu pit. I bategar-hi sense treva, com un "allegro prestissimo". Esclat de passeig, de retenir el paisatge rústic perquè hi ets tu. 

PD. S'acosta el final del trimestre. Passejo entre butlletins, amb posat més aviat tristoi (cauen carbasses amargues). Espero que tingueu una bona setmana. Petons...

If There's A Rocket Tie Me To  by Snow Patrol on Grooveshark

divendres, 5 de desembre de 2014

NÀsLISIS

www.taringa.net


"Pos mira...ara resulta que m'he de fer una nàslisis. Si, home, de nas. Te trauen los mocs i se'ls miren bé. Dons...potsé se posen guants, ara que ho dius...i si són verds, els miren de prop. Si són taransparents, els posen en una assafata negra i a contrallum diuen que són "ultraluminiscents". Lo que sints, tu!... Io, l'altre dia li vai dir a lo metxe que a mi aquestes paraulotes no me les digués, que m'afectaien molt, tu. Sí...i va continuar com si sentís ploure. "Raidogarfies", "Ascleròtida multiplicada", "Fal·lograma ventricular", "Aspàrralisi monumental"...io pensaia que si tinia totes aquestes malalties ia no calie que m'entornés a cas a apagar lo foc amb lo caldo....i l'Anselmo, que m'aspera per dinar...i què li dic, eh? ...ara arresulta que lo midicament que me prenia no era el que m'ahvia de prendre, i que m'ha fet malbé lo Apotassio, que és un sinyór que no conec de ré, i que si me fallen les cames és perquè aquest sinyor me té dominat (io preferixo lo Brad Pitt, prò en càpsules no el tenen, i en supositoris me fa vergonya demana'l). I lo ferro de la paella se n'ha anat, prò diu que també l'hem de buscar a les nàslisis aquestes, i io li dia al metxe si es pensa que mos mingem les paelles a casa nostra en lloc dels continguts, prò aquell home vinga a escriure coses en papers, i ara resulta que tampoc tinim bé Los Elextròlits, que per mi que són un grup de música jevi. Sas què? Que me'n vai a la framàcia, a demana'l framacètic que me recomano unes pastilles per a dixar d'astornudar, que ja van 4 cops que he netejat la pantalla i per'xò fai tantes faltes. Apa, salut!"

PD. Ara resulta que tots 4 mos hem de fer anàlisis de sang. Prò...no'n  tinim prou amb lo Gobienno Dehpanha amb xuclar-mos vius i sense poder protestar? Ains :-)

dijous, 4 de desembre de 2014

zenze duez dentz


ioc.xtec.cat
 Benvolgutz,

La mama me diu que eztà una miqueta tizta pequè he caigut i m'he trencat duez dentz. Una altda la tinc amagadeta a la geniva, i diu que amb mazzatxe me zortirà enfoda. Lez altez duez...potzé me lez haudan de treude. Al pade i la made no els agdada gaide, aizò d'opedar-me i que me tingon amb un zèdum al bdaz i me pozon potinguez a la boca i al bdaz i no me dizon dormí. Pdò me diu la mama que zóc molt valent pequè no plodo gaire-genz i encara zé fer la patagufa. Ada tinc la galta molt onflada, i diu lo pade que zemblo un nen d'un anunzi que no antenc. Ia li pdeguntadé a la mama, que zap explicad-ze molt bé. Aizò zí, lo pa amb pednil i fomatxe no'l peddono, ni lo Cacaolat. Diu la mama que amb petonz i lleteta amb zicolata me fai gdan.


Aspedo que valtrez eztigueu millor que io.

Petonz,

Lo planzonet de la cantideta.

Summer Teeth by Wilco on Grooveshark

dilluns, 1 de desembre de 2014

Examen és una paraula aguda

S'examina de català: estimar, correspondre, respectar, convivència, emancipació, llibertat, diàleg, amor. Totes les paraules són agudes (incideixen en el significat), planes (tant de bo no calguessin muntanyes per assolir-les), i esdrúixoles (magnífiques en la seva exuberància) i totes pertanyen a la PERSONA.



PD. 1. Que comencem bé la setmana, amb el dissabte caspós com a cirereta ;-D
PD. 2. I feliciteu a la Miramelsmots, que ha guanyat un prèmit literari!! :-))

dimecres, 26 de novembre de 2014

com lo dijous

 "Hola, em dic Philae. I tu?"

El 30 de juny del 2015, dimecres, la petita població d'Altet fou envaïda. L'invasor és un extraterrestre de cos robust, sense melic, amb ulls sobresortints que diríem són deguts a la ingesta de substàncies psictopròtiques del tipus peta-zeta o Nocilla; un nas de cirereta de pastor, vermell i rodó; sense coll, per tant no tenim cap dada de si la columna vertebral està soldada a la base cranial o no; uns braços curts i rabassuts acabats en unes manyoples blanques que serveixen de mans, alhora que extraordinàriament prènsils i eficaces; duu un collaret amb un penjoll rodó amb obertura al mig, el qual, al bellugar-se, emet un dring musical molt curiós que no molesta gens; no es perceben trets sexuals, desconeixem si menja peix o carn o musclos, vaja; i com a peus veiem unes espardenyes de sardanista sense cordons visibles. La nota més extraordinària és que té empegat un portafolis de color blanc damunt del que nosaltres considerem la panxa, i que no se li desempega ni cau ni extravia per voluntat pròpia, fet que ja ha motivat l'enveja d'alguns càrrecs polítics sapastres i despistats. L'invasor, anomenat DORAEMON pels seus assalariats, que es creu cap de la guerrilla "Llibertat per als dijous", va aconseguir alliberar aquest dia de la setmana de la tortura a què havia estat sotmès des que la llengua catalana va encunyar la dita "La setmana dels 3 dijous", o bé en la famosíssima frase del centre comercial "Estem al middel com els three dijous". Amb l'ajut de la sonda Philae, apadrinada per un conjunt de filòlegs cruels i amants de la cansalada virada i uns quants músics sense padrí, va aconseguir enviar-lo a DIJOUSLAND, parc temàtic dels que es perden al dimecres i no tornen en sí fins diumenge a la tarda. Amb aquesta acció heroica EL CAP DE SETMANA ARRIBA ABANS :-)

                                                                    Notícia enviada a la redacció de "La Cantireta Exprés" pel periodista Nobita Català, que treballa a "Lo diari indepepet". 

PD.(1) Perillós periodisme perpetrat amb l'ajut de la Carla, una alumna, i servidora. :-)

PD. (2) Les parts subratllades són de l'exercici de l'alumna. Les altres, de l'esbojarrada imaginació de la cantireta. :-))

dimarts, 25 de novembre de 2014

G

si voleu pintar-la :-)


Hi ha moments a la vida en que cal donar "A 10 lo de 10 i al pròxim, pos això". I en vista de que no complia (ja sabeu, com que tragino un munt de sobres amb pernils envasats i suborns la mar de sucosos, paraula plana que no s'accentua perquè acaba en -s, i altres galindaines, paraula també plana etcetectec...) els meus Dillinger diligents alumnes han dit un "Altoaí", que ve a ser un "Sinyoreta, faci lo favor de publicar-mos al seu famosíssim blog". I per a complir, i que no sigo dit que tinc la memòria d'un mosquit abans de picar damunt de la Isabel Cartoixa de Seville :-D 
per on anaia....ah, sí....pos que la gènia Gloria Fuertes mos va donar la inspiració ("haaaaaaaaaaaa.....") i com que ella ja havia expirat ("Ahhhhhhhhhhhhhhhh.....") aquí teniu la mostra de les meves sofertes alumnes A. i J., a qui dedico amb un somriure de gratitud que facin veure que la llengua "es lo más de lo más", i jo encara m'ho cregui. Mos veiem demà, nenes ;-) 

VERSIÓN A.:

Grandioso, galán y gentil,
glorioso era de cuerpo
(gélido me dejó el alma);
glotis, gracejo y más ges
tenía por la mañana.

¡Ay, hombre Ge,
hombre de mala guasa,
tres gotas de perfume
son tu pijama!  

VERSIÓN J.:

Guapo, gracioso y genuino,
grande era de cuerpo
(gloria me dejó en el alma);
genio, galante y más ges
tenía por la mañana.

¡Ay, hombre Ge,
hombre de mala gratitud,
tres gotas de perfume
son tu pijama!



dilluns, 24 de novembre de 2014

TIROL EXISTEIX

xarxes.wordpress.com

Y bizca Catalunya! :-DD

PD. Bon dillums cap a dimats. :-)

OTTO,DE ZURICH

Vam ser amants des que ens vam conèixer. No em vaig a preguntar massa coses per la por de saber, imaginar i patir al mateix moment de saber. "Bukowski", em va dir, "quan llegeixo." Per tant llegia a Bukowski. Almenys hi havia un punt en comú entre nosaltres. N'hi havia un altre, que sonava a alguna cosa com en Nick Cave a 160 rpm en un Sònar que cap dels dos havia tingut sort d'encertar. Un matí del qual en tindria només paraules desagradables, més que surrealistes. Els papers que havia d'entregar puntualment s'havien clonat 3 cops, amb petites variants en la lletra petita del contracte; el dinar ho va ser tot excepte gratificant: bledes sense sal, peix en salsa copiada de "El Exorcista", macedònia que res tenia a veure amb aquelles nenes tan eixerides que cantaven a la TV# (quant de temps en feia, ja?) amb sacarina a terrossos...ecs...i els flams que m'havien promès flotaven damunt d'una merenga que deia "porta un biombo i fem un mènage à trois" a un altre desgraciat que amb una barba de tres dies havia tingut sexe més sovint que jo, això era ben evident. Hagués pogut demanar meló, treure la llavor amb parsimònia amb els dits i enganxar-se a la pell, olorar-la i gratar dins de la carn...fer amb la síndria una celístia de pigues a la teva esquena...Raïm, cada gra un petó ran de llavi, el most més eròtic és dins del teu somriure. Saps? Ara ja no pot ser. Amb la factura dels 25€ que em corsecaven els fons de les butxaques vaig dirigir-me a trobar-te, tu, Otto, que deies ser de Zurich, allà a la verda Suïssa, allà on tots són rics i avorrits. Tanta neu tenen que ni relliscar sobre sec saben. Vaig pujar en un tren fins a Zurich, vam fer l'amor dins dels lavabos de l'estació, i al cotxe que ens duia a l'hotel, i a l'ascensor entre pisos vaig tenir un orgasme que clamava als 4 cantons d'aquell país en què jo no trobava res per a fer-me'n ciutadà. L'hotel el vas pagar tu, i els sopars vora el llac, i la passejada en...osti, ara no recordo si era en cavall o en camell. Vaja, que quan te'n vas anar i jo tornava a la normalitat un recordatori al mòbil em va desvetllar...sí, vés, ara vés al Zurich, i digues-li que fa tard, que havíem quedat el mes passat, i que si costa tant dir mentides per un forat omplert de gemecs i carícies...Vaig veure't entre la multitud asseguda. Un calfred humit es feia serp entre els pits i les cuixes. Casomtot, m'agrades tant....t'he fet heroi dels meus somnis eròtics en què reps medalles per ser gimnasta en terrenys força llefiscosos sense perdre el centre d'atenció...Vaig recordar les línies de Safo, 


Ben fet que hagis vingut, perquè em tornava boja
per tu, em febrejava el cor bleït per l’ànsia. 




Amb un somriure ben ample i una samarreta ajustada al moment, i uns sostenidors blancs amb punts negres que duien una randa negra en el lloc adient, la roba que t'agrada veure en la intimitat, em vaig apropar a tu, Otto de Zurich. "Bist du Otto vom Zurich?" "Nein, ich tut mir leid". Sí, ara nega'm tots aquests dies de... ostras, ja m'he perdut...Otto? Kein Otto?
  "Trobem-nos fora de l'Hotel Cumulus, allà on et vaig amagar per anar a la sauna al soterrani, i dins de la piscina gelada vam fotre el millor clau de la nostra vida d'amants errants". Et busco en totes les cares d'aquesta ciutat al nord de Hèlsinki, aquí a Hämeenlinna on tot és glaçat excepte els hotels i tu, on Sibelius s'inspirava per a escriure...què cony, que això és un muermo si no portes tres vodkes al damunt i ningú balla tot i ser Halloween, i mira que el paio que cantava al pub estava bo i em recordava a tu per l'alçada de les circumstàncies en la nit de lluna plena més poètica que recordes. Fot fred. Vols venir, ja?

"Otto?" "Kyllä. Siellä". Em bota el cor en saber que hi ets. Entro on m'assenyalen. Ets un caixer automàtic. Un puto caixer automàtic. 

Satellite Call by Sara Bareilles on Grooveshark


PD. Darrera participació al moment "Quedem al Zurich?" .I aquí, per com està la cosa.

dissabte, 22 de novembre de 2014

Càntir

Sense llengua. Fins i tot sense massa aigua. Amb el broc petit per anar trafegant sense fer soroll i sense empassar massa fel. Des de l'Urgell que no és paisatge fidel dels que l'habiten. I t'estimo, Jaume.

PD. Un vídeo que ha fet el meu Sant. :-)

divendres, 21 de novembre de 2014

COU

i del verd
abans
arreu se sabia
perquè la sorra em tibava
des de l'aigua

ja no.
cou i sento
 passar el full
tallant de la sorra
sense aigua.

I em cria el corb
dins la negra nit
de la gola.
Udola

dijous, 20 de novembre de 2014

:-)



M'enlluerna el teu somriure. No cal que duguis res més...

dimecres, 19 de novembre de 2014

PENTATÒNICA

Un meravellós vídeo de com sentim la música i som capaços de predir les notes següents. Fins i tot per als que no en sabem gens, és fascinant. L'artista, el grandiós Bobby McFerrin.



Sigueu feliços :-)

diumenge, 16 de novembre de 2014

CALVARI

De la pel·lícula The Wall, Gerald Scarfe, 1982

"Sinyora Dolós.....sinyora Dolós....!!! Vingui, vingui....!! Corri!!!" La sinyora Dolós deixa de marcar xifres a la caixa registradora, es treu els mitons que la resguarden del fred i dels penellons, es mira amb recança l'estufeta de sota el mostrador i s'apressa per a veure què li passa a la Consol. Des que la Consol ha entrat a treballar a la ferreteria "Calvari, La Clau" que només hi passen coses estranyes. Un dia una torradora va treure unes llesques de pa integral ben torrades del seu interior. La melmelada va córrer a càrrec de la Consol, que va convidar la Dolós a esmorzar. "Vingui, sinyora Dolós, guaiti....quin goig...." Ja ho sap prou, que la Consol viu sola i que la nevera de la seva cuina té uns paquets molt sospitosos amb una flaire a ranxo de gos que tira d'esquenes. La Consol també sap que la ferreteria està expirant, que els envien cartes amenaçadores (no arriben mai al seu destí, ni al taulell, totes les cartes passen un control exhaustiu fins a les mans venoses i blaves de la Dolós) i que els del banc ruixen amb arsènic els racons més foscos de la ferreteria, per si als escarbats se'ls acut menjar-se les últimes existències de sabó, o a les formigues viure dins d'un hule de fa mig segle. I a pesar de tot això, i de la migrada llum que entra pels vidres enteranyinats de la ferreteria, cada dia hi ha una raresa digna de ser comentada durant 3 minuts i escaig. Aquest matí, mentre la Consol endreçava uns setrills que el traspassat pintor Subirachs havia encarregat per un dinar a casa seva, i que mai havien tingut l'oportunitat d'amistançar-s'hi, una estufa catalítica s'havia engegat sense que ningú se li atansés. El quadre on es veu el pare de la sinyora Dolós (ambdós patien de torticoli) ha quedat penjat perfectament, i la cara del pare de la propietària transmet alleujament. La taula dels esmorzars (tasses esquerdades, sucre amb mosques fossilitzades, culleres rovellades, ganivets que no esmolen ni l'enginy d'un TN post-apocalíptic) està parada per a rebre-les. La Consol està acostumada a fer i deixar fer. La feina és un mal menor, tenint en compte la vida que l'espera quan arriba als 45 m2 del 4rt pis sense ascensor i habitat per amics amb demència i discapacitats vàries. Ha esgotat tots els trucs de màgia que se sabia. Ha demanat sisplau-perfavor als del banc que esperin un dia més, un sol dia. "Dolós, què fas que tardes tant?"  Dolós s'acosta a mirar aquella taula pantagruèlica, amb espelmes i pètals de rosa. "Olora...te'n recordes?...ara fa tant de temps...." Tanca els ulls amb força.

Al diari, els feligresos del bar del davant llegeixen en veu alta: "La Ferreteria "Calvari, La Clau" ha tancat definitivament les seves portes el divendres 21 de novembre de 2014. A l'interior s'hi ha trobat els cadàvers de les propietàries amb un fort cop de martell al cap. Els investigadors escorcollen la ferreteria per a trobar l'arma mortal, de moment sense èxit ja que era completament buida d'existències en el moment de trobar-hi els cossos sense vida."

PD. Clau reblat per a la participació d'aquest mes a Relats Conjunts.

divendres, 14 de novembre de 2014

de seta se'n ve de mena


Si no vigiles, al bosc hi ha follets. Pollets, volia dir. O eren polles d'aigua? Paelles, amb aigua.... millor amb arròs... i Aragalls que canten òpera. I una pera de postres. Sí, paelles. I parelles que s'ajoquen sota els bolets. Boletaires, tu i jo. "I a que no saps quin és el femení de boletaire? NOOOOO???? Doncs seta."

PD. D'una resposta verídica (no pas versemblant, em temo) d'un ECSamen dels que perpetro a la meva vida real, quan no sóc la cantireta. :-DD

The Cave by Mumford & Sons on Grooveshark

No rostis més el plat...


Te tinc prop. Tant que menjo el teu aroma, el coll de la camisa em fa de cullera. Duus els pantalons que tant m'agraden... En aquell llibre que sovint t'anomeno (tu no, ell) fan del dinar una festa damunt dels adjectius i dels adverbis que vull emprar per a descriure't l'àpat perfecte. "Tu". Un cop em vas emmudir amb una proposició indecent que m'enteranyinava: la meva pell blanca es féu objecte de gola i les teves mans volien enforquillar-la. I m'hagués deixat, i mentre els flams aprenien a nedar entre el sucre, em vas mirar i totes les posicions de les oracions subordinades es van fer juxtaposades. "Guaita...els coberts dibuixen una engonal." Érem tots dos conjugats en l'ara i l'aquí. Vam sospirar. El cambrer es marejava, abocat al meu escot. Els monosíl·labs romancegen, escurant els darrers cafès de la nit. Deixo molles a la teva falda? No? El baf del restaurant es farà teló. I nosaltres, bons actors, ens escapolirem per la porta dels somnis més humits. "No rostis més el plat, pel que més vulguis..."

Lover of the Light by Mumford & Sons on Grooveshark

PD. Estimats hòmens que visiteu lo meu blog, acabo de posar un radiador per a l'istiu i un ventilador per a l'hivern. Si se bellugue, millor, oi? Gràcies...un petó a cadascun, ben sorollós!!


dimarts, 11 de novembre de 2014

Color d'orat

quadre d'Hernàndez Pijoan

D'un cop de pariraigua he après a desmemoriar-te. De ranera i de granota se'n ve de mena. Mena'm, sí, cap al color d'orat, aquell bronze tan opac que sembla plata. I què bé la barnilla que entra pel cervell. Vetlla'm, llamp de llamp, llaminadura amarga, com si de capitost me n'hagués de captenir. I quan em tustarronsis, o m'atarronis de xicolata en avall, glopeja'm com es fa amb un col·lutori per a les genives sangonoses, fes-te nosa, nus. Nuar-te ha estat feixuc. Xuclar-te no pas, passaria amb una libació literàriament adient si no fos perquè ara desvariejo. No tu, no. JO. 

PD. Uh! Invencions literàries: escriptura semi-automàtica: perpertrat amb una Smith and (w)ESO(n). :-D

PD. D'OH! El títol correspon a una expressió trobada en un examen dels meus alumnes, que m'ha suggerit aquest text. :-)

PD. Tr...eh??? Durant la setmana us posaré una gastroteca i una traducció adient als esternuts de l'estació. :-O

PD. Catre. He respost a tots els vostres comentaris des que vaig escriure lo memorable "Quedem al Zurich". Ja podeu anar passant a lligir, d'un en un i en fila, i sense fer l'índio, eh? :-DDD

I de desig

De ca l'Antaviana :-)
He tret el foc del text per a fer-me'n un glaçó. I he posat el negre de la blonda del sostenidor, aquella que sosté la mirada més inspirada per a submergir-nos en el llenç de la pell. Setí de comes, i vellut de corol·les geminades, i la salaç pertinença de la meva llengua en passar la pàgina. Sí, amor, que s'obri el blanc dels teus ulls per a escriure en majúscules la I de desig. I la del "Sí..."

dilluns, 10 de novembre de 2014

Dermis

Olorar, tastar...

Et mereixes un nom propi per aquest premi. Poses la veu als diàlegs més íntims, els de pell amb pell. La meva és de taronja confitada, coberta de xocolata. I la teva?

Protection by Massive Attack on Grooveshark

PD. Bona setmana, sembla que apunta maneres. :-)

SELFIE

Si ens miro massa en aquesta foto imaginària, m'erro sense rumb en el negatiu del cos aclofat al damunt del dubte que no gosa romandre a les fosques. Revela'm. Rebel·lem-nos contra l'amor in-di-visible. Vine amb un llapis de carbó ardent, dibuixa'm a la pell. Perfuma'm amb timó des de l'est i fins a l'oest. Un pit t'assenyala l'aroma des del mugró. L'altre exalça l'honestedat perfumant la vall sencera on desitgem fer parada i fonda de l'excursió al desig. Que el baf et vesteixi amb un somriure lluent. Et diré què ruc ets mentre et fas un te, o un text sencer, o un test d'una sola pregunta, amb aquest selfie imaginari del meu cos nu.

Dancing in the Dark by Ruth Moody on Grooveshark

diumenge, 9 de novembre de 2014

Canvi de costums

plaque-de-cuisson.comprendrechoisir.com

En contra de l'avenç imparable de les plaques vitroceràmiques que tant de furor causaven entre les seves amigues, ella, la super-hiper-mega-ultra-moderna que marcava tendència en els cercles de les amistats més íntimes, s'aixecà d'una revolada de la cadira moderníssima en què amb prou feines hi cabia un maluc, i digué, amb la veu ben forta i segura:
- Jo, noies, el 9 de novembre vull butà. 

El butaner, sol·lícit, va atendre la seva petició i li deixà unes bombones molt bufones i lleugeres de pes per a que practiqués el noble art de "demanar butà, que hi perdo la pràctica". Des de llavors que la fideuà li queda boníssima, i posa els punts volats de les l·l allà on pertoquen. I no enyora en absolut el tupè engominat del seu ex, que ara viu més enllà de Terol.

Pd. Per avui. Per ser independents. Per la noblesa del meu poble, Catalunya. 

divendres, 7 de novembre de 2014

JOANA (D'ARC)

Jules Bastien-Lepage, 1879, Joan Of Arc
"Joana?....Sí, jo....Dona...No, la de França,....doncs com t'ho diré... hi havia un tren, una via, un parell d'entrades... Hi entraven i sortien persones....Lo típic...No...no sé perquè ho dius. No. Ni mica. Ni idea.....Ves a saber....Ara t'he de deixar...Un altre dia parlem, d'acord?...Tu també...Adéu." Joana (d'Arc) no tanca el telèfon mòbil que es recarrega gràcies a Càritas i es deixa caure del tamboret on ha segut fins ara. El seu cos desmenjat espetega contra el terra brut de burilles i mocadors de paper del Bar del Triomf d'abans de ser la pagesa que diuen era. La pleguen, mentre ella mussita un "Joana, com la del quadre" i el cambrer li serveix un cafè ben carregat. Aquella nit tornarà a dormir al refugi per als sense sostre, i esgotarà totes les hores d'obertura del seu reducte imaginari, on creu haver salvat un país sencer de la incultura i la barbàrie. 

PD: Una participació desoladora als Relats Conjunts del mes d'Octubre. :-(

dimecres, 5 de novembre de 2014

Hi cap, ella?

www.fzayas.com
El padrí de la congregació saliva. El temple és ple. S'hi fa un silenci esfereïdor. Ell saliva. Els testicles pugen i tornen al seu lloc. Una petita erecció s'hi insinua. Obre la boca i pregunta: "Hi cap, ella?" I un orgasme en forma de sospir les envaeix, càlid, cofoi, complert. "Quin hiat joc de paraules més suggeridor...un altre....un altre...un aaaaaahhhhhhh....!"

PD. Em cal padrí per a perpetrar fer un atracament  recital poètic a Barcelona/Tarragona/Girona/Les Oluges/ Els Omells de na Gaia/ i altres localitats igualment remotes. Imprescindible domini dels rems  de les rimes  de les bromes alexandrines, ex-fumador (si se'n fum de mi tampoc passa res) i sobretot, sobretot, AIXERIT. No ho havia dit? Això, aixerit :-D

fortunes fool by Hiatus on Grooveshark

dimarts, 4 de novembre de 2014

RAKASTAN SINUA

Li va dir "T'estimo" (1)  en finès, però ella, més preocupada per uns brunzits estranys als pantalons, que diuen el nom de Lokia Amsuksurt, fets a Navarra amb patent nordcoreana, li contestà: "No, no em rasca. Què insinues?" I és que l'amor té els camals una mica torts :-)

PD. (1) Rakastan sinua.

Bon dia, estimats. Ja he tornat del país de la cultura. Ais.

Girls by The 1975 on Grooveshark

dimarts, 28 d’octubre de 2014

ENTRE FINLANDESOS/-ES

Hame-kame? No...se diu Hämeenlinna :-D


Apunts... catalano-finlandesos:

1. Demà a aquestes hores la blocaire més aixerida de l'Urgell cantonada amb la Segarra que us escriu aquestes línies estarà entre finlandesos. I finlandeses, ep! Bé, més aviat estaré entre uns quants sinyors i sinyores que viuen a un hotel. I què vaig a fer-hi? Doncs l'endemà i fins dissabte faig d'intèrpret i traductora per a l'Associació Alba de Tàrrega en un simposi internacional sobre la tècnica Snoezelen d'estimulació multisensorial que duu a terme aquesta associació. M'hi acompanya una professional de l'associació que ja és al territori des de diumenge, i entre les dues ens documentem profusament sobre aquesta tècnica, i a més fem propaganda de la gran tasca que duen a terme els treballadors d'aquesta organització sense ànim de lucre que fa visibles als discapacitats de l'Urgell i la Segarra.

2. I ara, un diàleg surrealista en l'idioma dels finlandesos:

-Hei, mitä kuuluu? (Hola, què tal?)
-En puho suomea, anteeksi. (No parlo finlandès, perdona)
- Haluatko tulla kanssani saunaan? (Vols venir amb mi a la sauna?)
- Jos olemme, olen katalaani. Vale? ( Si ens troben, jo sóc català. Vale?)
OK. Ja minä, sosialistipuolue pyyhkeellä. (Ok. I jo, un socialista amb una tovallola a les parts)
- Pidän sinusta. Tulkaa! (M'agrades. Anem!)

3. Aquí sota, uns que segur que NO mos amenitzen la nit... o sí. Que tingueu un fantàstic Hallo-castanya-ween!! :-D



Estimar. Mar.

LOS ENAMORADOS

Los enamorados se miran de frente,
caminan despacio, se besan de lado,
se tocan el pelo, se cuentan los dedos,
se besan las manos.
Los enamorados inventan proezas,
desatan pasiones, murmuran promesas,
adoran la vida, comparten helados,
los enamorados.   
Los enamorados se miran de frente,
caminan despacio, se besan de lado,
ocupan el mundo, se prestan el alma,
los enamorados.                  
Evitan las luces, dominan la noche,
abarcan estrellas, señalan planetas,
estiran las manos…
los enamorados.

Los enamorados son cuerpos sagrados,
oigamos el himno que cantan callados:
“No me dejes nunca, no me dejes solo,
no me dejes…”
Teneme apretado, decime “amor mío”,
decilo de nuevo, “te quiero, te quiero”,
que el mundo se acabe
y empiece de nuevo.                     
Los enamorados se miran de frente,
caminan despacio, se besan de lado,
ocupan el mundo, se prestan el alma,
los enamorados.
Evitan las luces, dominan la noche,
abarcan estrellas, señalan planetas,
estiran las manos…                    
y al final estallan.
Se apuntan, se juegan,
se afloran, se abejan,
se abren, se cierran,
se bailan, se juran,
se biaban de lengua,
de ojos, de lado.                  
Se acunan, se miman,
se doblan, se triplan,
se llaman, se citan,
se loban, se lunan,
se celan, se adoran,
los enamorados.