Ves al contingut principal

(gu)ant



T'he convençut.
Duus la pell damunt la teva
com el millor ant...t'escau
damunt la meva i dins,
com el cor de la magrana.
La cendra, també,
tot i l'oximoron del color.

Comentaris

  1. Ja he posat l'enllaç al meu post...
    Gràcies, és un poema que m'arriba al cor, el de la meva magrana personal... Preciós!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La cendra no crema perquè sí. Abans era verd... ;-)

      Elimina
  2. El gris i el vermell com yin i yan com la pell que cerca la carn i la vida la poesia.

    Gràcies , he de comprar magranes i fer un cigarret , dues coses que fa temps no faig però sort que tron aquest poemes que ja ho valen.

    Vermell abraç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Petons dosificats i dolços com magranes :-)

      Elimina
  3. Una meravella. L'enllace al google +

    ResponElimina
  4. Respostes
    1. BUP, BUP!! (La nostra Ànima s'hi ha afegit...) ;-)

      Elimina
  5. Respostes
    1. Estic inspirada...les boires de Gener han marxat :-)

      Elimina
  6. A TOTS:

    Em trec el barret per la vostra gentilesa. Els guants també, per besar amb delicadesa les vostres mans amables.

    Abraçades sense recança.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX