(gu)ant
.JPG)
T'he convençut.
Duus la pell damunt la teva
com el millor ant...t'escau
damunt la meva i dins,
com el cor de la magrana.
La cendra, també,
tot i l'oximoron del color.
Cercar en aquest blog
Bloc segarrenco-urgellenc, poètico-eròtico-irònico-literari-musical, ple de fang, que marca un abans i un després en la vostra percepció dels blocs en català. A la vida real, responc al nom de Montserrat Aloy i Roca.
Ja he posat l'enllaç al meu post...
ResponEliminaGràcies, és un poema que m'arriba al cor, el de la meva magrana personal... Preciós!
La cendra no crema perquè sí. Abans era verd... ;-)
EliminaEl gris i el vermell com yin i yan com la pell que cerca la carn i la vida la poesia.
ResponEliminaGràcies , he de comprar magranes i fer un cigarret , dues coses que fa temps no faig però sort que tron aquest poemes que ja ho valen.
Vermell abraç.
Petons dosificats i dolços com magranes :-)
Eliminaun poema preciós
ResponEliminaEm fas feliç :-)
Elimina:)
ResponElimina&&& (aferradetes)
EliminaUna meravella. L'enllace al google +
ResponEliminaMercès, estimada. ;-)
EliminaWAW!
ResponEliminaBUP, BUP!! (La nostra Ànima s'hi ha afegit...) ;-)
EliminaMai millor dit... per treure's el barret
ResponEliminaSomric. Felicitat en llegir-te.
Elimina:-)
molt bonic.....
ResponEliminaEstic inspirada...les boires de Gener han marxat :-)
EliminaA TOTS:
ResponEliminaEm trec el barret per la vostra gentilesa. Els guants també, per besar amb delicadesa les vostres mans amables.
Abraçades sense recança.