S'ha produït un error en aquest gadget

dilluns, 24 de març de 2014

"Veus aquella àliga?"

www.unclejoes.co.nz

Dins del cervell hi ha el meu cor. I a l'inrevés. Passeja-hi, fes-ne relats encadenats. "Veus aquella àliga?" La felicitat.

PS.I al cel, els núvols mai sobrers. Bon dilluns :-)

28 comentaris:

  1. El que és segur és que cervell i cor estan molt connectats. Si un està dins de l'altre ja no ho sé, però si em centro només en temes fisiològics, és impossible, és clar. Que poc poètic que sóc!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'àliga i el calfred en veure-la, el cervell que identifica l'ocell i el cor que se'n fa ressò. Això és la felicitat, el pensar i el sentir.

      Gràcies per aquest primer comentari de dilluns, XeXu! :-)

      Elimina
  2. Jo soc molt fan de les nous per les amanides. No em faig amanida sense. Li dona un toc cruixent i no es bacon xD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també. Sense nous el meu cervell fóra un altre xD

      Elimina
  3. El dilluns mengem nous per postres. Vicenç, amb mitja closca i una goma sap fer guitarretes.
    Com que de youtubes no n'obro per falta de temps, m'agafo al dibuix o a la paraula.
    Bona setmana, Cantireta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Voldria sentir aquesta microguitarra fent un so deliciós entre postres i músics i poetes....

      Una gran abraçada, mestra. Segur que en serà ;-)

      Elimina
  4. convençuda estic que dins del cervell batega un cor

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha un article a La Contra de La Vanguàrdia que en parla... Crec que quan el fem anar, les coses van molt millor.

      Elimina
  5. Hi havia un gran home que opinava el mateix que tu Cantireta, i deia a més que la gent, tothom pensàvem no només amb el cervell sinó també amb els peus, etc. Ell deia que pensava amb els peus, literalment.
    Hi haurà i hi va haver qui es va burlar però a ell li la bufava, sabia que hi ha quelcom més que la materialitat de l'experiència científica.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. El sabater del meu fill diu el mateix. Crec que per això a alguns els surten durícies...

      Una abraçada ben carinyosa ;-)

      Elimina
    2. És que els sabaters saben molt, és ingenu pensar el contrari, no creus?

      Elimina
    3. És clar, de les seues sabates, ;-)

      Elimina
    4. El xocant és que el meu comentari ha estat seriós, però que hi farem?

      Sempre amics des del barri de Russafa de València.

      I ja et deixe, Vicent

      Elimina
    5. Vicent, amic meu,

      I és clar que sé que el teu comentari era seriós. Cada cop que fem una passa endavant, mesurada o no, la fem com si tinguéssim el cervell als peus. Cada cop que caminem, correm o envestim, també ho fem amb els peus. Tenia molta raó el teu amic, però també sabem que els peus fan durícies perquè suporten molt de pes (i maltractaments...)

      Sempre ets benvingut a ca la cantireta, i no pateixis, que els teus comentaris afegeixen un punt de llum filosòfic a una sinyora feta de fang (que procura no esquerdar-se) ;-)

      Apa, un petó ben fort!!

      Elimina
  6. Els núvols mai sobrers, no. Els de març i abril, com grans creuers galàtics creuant el blau.
    I dins el cor-cervell el poema.
    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Preciós aquest comentari. El meu cor-cervell t'envia un somriure amb molta energia.

      Elimina
  7. Certament quan som feliços notem que les coses ens surten molt millor. Ens equivoquem molts cops al pensar que quan ens surten les coses bé, serem feliços perquè és totalment a l'inrevés.

    Una gran abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, nena...la felicitat porta a fer coses bé, tot i que els que ens critiquen diuen que vivim en un món ideal.

      Un petonarro, i una altra abraçada!

      Elimina
  8. Idò seny que de cervell en venen ( deià sa meva avia) . Amor ...a sa panxa a nés peus i per tot es cos.

    Besades i cosigues . :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'apunto a aquest comiat tan joganer....

      :**

      Elimina
  9. Poèticament, els sentiments són al cor, però si som pràctics veiem que només és un motor...Si és dins del cervell, tots contents!
    També pot ser la llibertat, no?
    Petonets:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El motor, Roser, són tots dos. Sense cervell no hi ha mà que doni l'ordre d'acaronar, ni sense cor hi ha carícia.

      :-)

      Elimina
  10. Dubto que el cervell i el cor vagin sempre d'acord, unes vegades el cervell aconsella coses que el cor no vol entendre. I viceversa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan hi van, el món es confabula per a que l'harmonia sigui reina per un dia. I en les meves classes, tothom aprén sense cansar-se...

      :-)

      Elimina
  11. Cervell i cor haurien de ser la mateixa cosa

    ResponElimina
    Respostes
    1. La distància els fa fer feines ben diferents. Però sempre complementàries.

      Elimina

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!