Ves al contingut principal

Non-stop



Abans jo vaig ser així. Però érem a la 3ª part del segle XX ;-D

Comentaris

  1. el vaig veure ahir...és molt real i genial

    ResponElimina
  2. La mare fa la feina i l'ha de tornar a fer... Com la cançó de l'enfadós, o la del Raimon:
    "quan creus que tot s'acaba torna a començar..."

    ResponElimina
  3. Jo crec que encara ets així, jajajajajajaja....
    Un petonàs Canti!!!

    ResponElimina
  4. Si, jo penso com la Remei, encara deus ser així...

    :P

    ResponElimina
  5. Tingues fills diuen, que son l'alegria de la vida diuen. M'ha recordat a aquesta tira de otameal

    ResponElimina
  6. Un petit personatge actiu i autosuficient, sens dubte. :):)

    ResponElimina
  7. Caram quina nervi de criatura, però penso que la mare no fa gran cosa per evitar el desgavell...
    Petonets.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Càntirs trencats, nanses desaparellades, torns que van com volen...aquí hi cap tot!

Entrades populars

PUBLIQUEM, QUE SÍ!

Què volen les dones?

HOMENATGE A J.V. FOIX