PANTONE GREY
" I no tindrien pas un altre to de gris?"
"Sí, aquestos 49 que es diuen Ombra. "
"No, em referia a un altre cognom...."
"Ah, voleu dir el senyor Pantone...fa temps que és mort."
"Senyor Grey, si el que vol és endur-se'm a l'hort, deixi el pinzell que veig que regalima i anem al meu estudi, on no s'hi veu gaire però s'hi revelen misteris en blanc i negre la mar de sensuals."
" I com és que no vol un pressupost?"
"Per què he suposat que us agrada manar. I qui mana, paga."
"M'agradarà. I ara, doni'm aquesta mà...que se'm dissol entre les natges...no, platges...se m'ha vessat lo dissolvent...i la cera calenta, on l'hi poso?"
PD. Al vespre i per al cap de setmana, un poema meravellós de la Brenda Shaughnessy.
m'agrada molt passar per ací
ResponEliminaSerà perquè jo, de grisa, poc?
Elimina:-)) Mercès per la visita, xata!
Si res li escau poseu-li el gris.
ResponEliminaQue no és vermell ni rosa...
EliminaUna abraçada, guapo!! :-)
jo sóc més de sol que no pas ombres
ResponEliminaLes ombres ajuden a fer-se invisible, però estar-hi sempre no és bo.
EliminaLes ombres sempre amaguen llums, més ben dit, són gràcies a la llum. Sense llum no hi ha ombra!
ResponEliminaEls que volen ser-hi tenen sort dels que reben els cops de la claror. L'ambivalència del negre i del contrari...
EliminaBen tornada, xiqueta! :-)
Que bo!!! Segurament millor que la font...
ResponEliminaM'afalagueu, mestressa!
Elimina;-)
Hi ha ombres perfumades, que es deixen sentir abans d'entrar. I no tot són perfums exquisits, perquè aquells que "les deixen anar" darrere de la cortina, amagadets...
ResponEliminaSempre em fas somriure, padrina.
EliminaConserva l'humor, que ens distingeix dels polítics pocatraça.... :-)
Qui mana, paga? O qui mana, pega.
ResponEliminaAi, aquest Grey i les seves ombres...
Qui mana ha de saber fer-ho bé. I si pega, que s'ho pensi bé, que de vegades l'efecte bumerang pot ser devastador (allò d'estornudar i caure d'esquena)
EliminaLo Grey està bo. Diuen que la peli decep. Millor somiar desperts... ;-)