EL MONSTRE (de 6 anys i mig)
 |
En Jordi, que té 6 anys i mig recent fets, se'n va a dormir a les 9, com sempre. Té molta son però de sobte sent sorolls sota el llit. S'espanta i mira sota el llit, on veu els ulls grans, de color vermell, i un cap molt pelut. Deixa de tremolar i una escalfor intensa li recorre el cos. Puja al llit i s'adorm, feliç de saber que el monstre ha tornat.
PS. Una col·laboració feliç amb la L, amb qui hem confegit aquest conte per a la classe de Literatura Catalana. I amb aquest conte a l'inrevés us anuncio que el dia 06/02 d'aquest any el bloc de la cantireta celebra els 6 anys i mig de la seva existència. Gràcies... també celebraré els 6 anys i 3/4 :-D
Pst.... I AQUESTA ÉS L'ENTRADA MIL!!! :-D
M'agrada el conte, un final inesperat i que foragita la por de seguida. Ben pensat. Ep, jo et felicitaré quan facis els 7 anys.
ResponEliminaMoltes felicitats! Jo ja ni me'n recordo gaire de quan fa els anys cada blog.
ResponEliminaQue bé que t'ho passes amb els alumnes!
Felicitats! Ho celebres tot! Ja sembles el meu blog XD
ResponEliminaPer molts anys i mig.
ResponEliminaEl món(stre) és més bonic amb el teu somriure.
Ets un sol d'home.
Elimina:-)
Per molts anys i molts mesos més! Que cada entrada sigui una celebració.
ResponEliminaMil entrades!!??
ResponEliminaPer moltes més d'inspiració i salut!
Aferradetes festives!! ✿
Que bé, un monstre a sota el llit que no fa por, fa companyia...
ResponEliminaFelicitats pel sis anys del blog i per l'entrada mil...
Petonets.
Sis anys i mig,
ResponEliminai sota el llit
troba un desig.
Anys i blogs, dies i hores,
ResponEliminavisites, compartiments
d'una vida sense vores.
El monstre de davall del llit és pelut i gros, amb ulls molt grossos . Un xiquet de sis anys i mig, com els veu els monstres ?
ResponEliminajo no ho sé.
Enhorabona !
enhorabona pel conte ,pels sis anys i mig i per l'entada o sortida mil! mil felicitats !
ResponEliminaEl monstre s'ha acaba de menjar el meu "graciós" comentari...
ResponEliminaGrrrrrrrrrr
L'estic sucant amb Nocilla.
Elimina:-)
Deia que menys mal que ha tornat i no s'ha perdut.
ResponEliminaImagina que se'l menja la Camacho...
Ufffffff quina por.
Petons.
Ja queda menys pels 6 i 3/4, Je.
Petons.
La Camachu. Pero veient com quedava l'he donada al gos :-DDD
Eliminapetons de 6 i mig!!
S'acaba, no s'ha acaba,...
ResponEliminaMés grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr
Mos trobem sota el llit? Allà el món no s'acaba mai, si tens imaginació.
EliminaGrrrr....hehehe. :-)
FELICITATS:
ResponEliminaPels 6 anys i mig
pel post numero 1000
i per aquest conte, que em farà anar a dormir amb un somriure. Abans miraré sota el llit si el meu monstre ha tornat, l'enyoro tant!
Ara els monstres tornen. Sota els llits no hi ha desnonadors actius.
Elimina:-)**********
Excel·lent celebració de 1000 entrades, girant el mitjó dels contes de monstres. Per desgràcia, hi ha molts nenes que han de conviure amb veritables monstres, i no precisament sota el llit. Faig una lectura una mica agosarada, ja sé...
ResponEliminaI ben fet que fas, Eduard. De vegades el tenen dins del llit, amb la llista interminable d'abusos sexuals dins de les famílies cap a nens. El trauma que els suposa conviure amb aquest patiment. I no m'allargo més.
EliminaDijous és aviat! :-)
Felicitats Cantireta, per l'aniversari i el conte. Com han canviat els nens, que ara es queden tranquils sabent que el monstre ha tornat. En una altra època, el monstre s'havia de foragitar molt lluny per poder dormir.
ResponEliminaÉs un exercici literari, Teresa, en què el final ha de ser de les 3 lleis del microconte. Potser ell (el nen) també és monstre.
Elimina